El Diario de la Vivienda

El desnonament previst al bloc del carrer Llenguadoc 74, a Sant Andreu, ha quedat aturat després d’hores de mobilització veïnal i social. A l’edifici hi viuen desenes de persones, entre les quals menors, gent gran i veïns en situació vulnerable. L’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat han assolit un acord o principi d’acord amb la propietat per comprar l’immoble.

La compra pública d’edificis amb veïns afectats per un desnonament és una via que les administracions poden utilitzar per evitar expulsions i, alhora, incorporar habitatge al parc públic o protegit. Els desnonaments, per la seva banda, depenen de procediments judicials, tot i que es poden ajornar o condicionar quan hi intervenen situacions de vulnerabilitat i serveis socials.

Per als llogaters, operacions així poden suposar estabilitat si finalment es formalitzen. Per als propietaris, mostren que l’Administració pot intervenir en conflictes residencials greus mitjançant negociació i compra, no només mitjançant regulació.

El BOE ha publicat dos reials decrets llei d’habitatge amb mesures sobre lloguers, desnonaments, compres especulatives i ajuts per accedir al primer habitatge. Entre els canvis hi ha l’ampliació fins al 2030 del veto a determinades compres per part de fons, noves pròrrogues obligatòries de contractes, més transparència en els anuncis, regles per als lloguers de temporada i la possibilitat que les administracions assumeixin deutes de llogaters vulnerables per evitar desnonaments.

Un reial decret llei entra en vigor de manera urgent, tot i que ha de ser convalidat pel Congrés per mantenir-se. Algunes mesures poden tenir calendaris propis d’aplicació. El paquet s’emmarca en la crisi d’accés a l’habitatge i en la tensió entre protegir llars vulnerables, contenir preus i mantenir prou oferta de lloguer.

Per a propietaris i llogaters, l’abast pràctic dependrà del text aplicable i de la seva convalidació parlamentària. Convé revisar contractes, anuncis i operacions previstes si les mesures es consoliden.

Als Estats Units, la pujada dels tipus hipotecaris ha refredat amb força la refinançament dels préstecs per a habitatge. La demanda de refinançament s’ha reduït a la meitat respecte de fa un any. Els tipus hipotecaris han assolit el nivell més alt en gairebé tres anys i també s’ha afeblit la demanda de compra d’habitatge.

El refinançament sol augmentar quan les llars poden substituir una hipoteca antiga per una altra amb un interès més baix. Quan els tipus pugen, aquesta operació perd atractiu i moltes famílies ajornen tant el refinançament com la compra. Als Estats Units, les hipoteques a tipus fix a llarg termini són habituals i reaccionen a les expectatives de tipus i als mercats de deute.

Per al lector espanyol, no hi ha una conseqüència directa automàtica. Però el moviment mostra com uns tipus més alts poden reduir operacions immobiliàries i finançament. A Espanya, l’efecte depèn sobretot de l’euríbor, del Banc Central Europeu i de les condicions de cada préstec.