El Diario de la Vivienda

La Generalitat prepara un sistema de compra compartida d’habitatges amb particulars. El Govern reserva 100 milions d’euros per adquirir fins al 50% de pisos juntament amb compradors privats i calcula que les primeres ajudes podrien facilitar l’accés a 2.000 habitatges. El pla s’orienta especialment a persones de més de 40 anys i preveu que els immobles passin al parc protegit al cap de 50 anys.

La fórmula arriba en un mercat català en què comprar s’ha encarit i on una hipoteca pot ser més difícil per a qui té menys anys per davant per retornar el préstec. L’Executiu català també vol aprofitar habitatges que fons d’inversió estiguin disposats a vendre.

Per als compradors, pot obrir una via intermèdia entre el lloguer i la compra plena, tot i que caldrà conèixer-ne condicions, límits i obligacions. Per als propietaris venedors, podria afegir un comprador institucional a determinades operacions, si el programa s’acaba concretant a la seva zona i tipus d’habitatge.

El Congrés ha rebutjat dos decrets del Govern espanyol en matèria d’habitatge i escut social. Amb això queden sense efecte mesures com la moratòria d’alguns desnonaments de famílies vulnerables i les pròrrogues automàtiques de contractes de lloguer previstes per a determinades situacions. El vot contrari de Junts, juntament amb PP, Vox i Coalició Canària en el decret social, ha reactivat el debat polític.

Aquestes mesures formaven part de la resposta estatal a la tensió del lloguer, els desnonaments i el paper dels grans tenidors i fons d’inversió. La discussió ve de la negociació de la llei d’habitatge del 2023 i de les diferències entre partits sobre fins a quin punt ha d’intervenir l’Estat en el mercat.

Per als llogaters afectats per situacions de vulnerabilitat o pel final del contracte, el canvi pot alterar expectatives que depenien d’aquestes pròrrogues o suspensions. Per als propietaris, redueix algunes restriccions temporals, però el marc continua sent complex i convé revisar cada cas abans de prendre decisions.

Als Estats Units, molts propietaris continuen en habitatges que probablement haurien deixat perquè conserven hipoteques antigues amb tipus baixos. Canviar de casa implicaria contractar un nou préstec a tipus més alts. A més, els crèdits vinculats al valor acumulat de l’habitatge, coneguts com a HELOC, s’han encarit i són menys atractius per finançar reformes.

Aquest fenomen es coneix com a efecte de bloqueig hipotecari: el propietari no ven perquè perdria un finançament barat. Quan passa a gran escala, pot reduir l’oferta d’habitatges en venda i frenar mudances, encara que les necessitats familiars hagin canviat.

Per a propietaris i llogaters de fora dels Estats Units, el cas mostra com els tipus d’interès influeixen més enllà de la quota mensual. També afecten la mobilitat residencial, les reformes i el ritme de compravendes. Això no implica, per si sol, que s’hagi de repetir igual en altres mercats, on les hipoteques i la regulació són diferents.