Espanya
La caiguda dels decrets d’habitatge reobre el debat sobre desnonaments, lloguers i fons
El rebuig al Congrés de dos decrets del Govern espanyol deixa sense efecte mesures com la moratòria d’alguns desnonaments a famílies vulnerables i les pròrrogues automàtiques de contractes de lloguer previstes en determinats casos. Una enquesta apunta que una àmplia majoria de ciutadans, inclosos votants de PP, Vox i Junts, dona suport a l’escut antidesnonaments i al veto als fons, mentre diversos anàlisis situen la decisió en el context de les tensions entre partits per la política d’habitatge.
Per Damián Ortells ·
El Congrés ha rebutjat dos decrets del Govern espanyol en matèria d’habitatge i escut social. Amb això queden sense efecte mesures com la moratòria d’alguns desnonaments de famílies vulnerables i les pròrrogues automàtiques de contractes de lloguer previstes per a determinades situacions. El vot contrari de Junts, juntament amb PP, Vox i Coalició Canària en el decret social, ha reactivat el debat polític.
Aquestes mesures formaven part de la resposta estatal a la tensió del lloguer, els desnonaments i el paper dels grans tenidors i fons d’inversió. La discussió ve de la negociació de la llei d’habitatge del 2023 i de les diferències entre partits sobre fins a quin punt ha d’intervenir l’Estat en el mercat.
Per als llogaters afectats per situacions de vulnerabilitat o pel final del contracte, el canvi pot alterar expectatives que depenien d’aquestes pròrrogues o suspensions. Per als propietaris, redueix algunes restriccions temporals, però el marc continua sent complex i convé revisar cada cas abans de prendre decisions.