Barcelona · Vallès Occidental

El Diario de la Vivienda

Barcelona · Sabadell · Terrassa · Rubí · Sant Cugat · Cerdanyola

diumenge, 8 de novembre de 2026

Catalunya

El Sindicat de Llogateres crida a aturar-se l’11 de novembre per l’habitatge

L’organització emmarca la protesta en el cost de la vida i vol que la jornada obri noves mobilitzacions. A Sant Cugat, el comitè local va vincular la crisi residencial amb joves expulsats, separacions impossibles i dones sense alternativa habitacional.

Per Damián Ortells ·

El Sindicat de Llogateres crida a aturar-se l’11 de novembre per l’habitatge

El Sindicat de Llogateres ha demanat que la vaga general de l’11 de novembre es tradueixi en una aturada completa: no anar a treballar, no anar a classe i no consumir. El seu portaveu a Catalunya, Enric Aragonès, ho va defensar a Sant Cugat durant una taula rodona organitzada pel Comitè de Vaga del municipi.

Aragonès va situar l’habitatge com un dels eixos de la convocatòria, però el va connectar amb el conjunt del cost de la vida. Va citar l’encariment dels lloguers, els abusos hipotecaris, la cistella de la compra i les factures energètiques, davant d’uns salaris que, segons va denunciar, no han seguit el mateix ritme.

El portaveu va dirigir la pressió cap a la patronal, el poder econòmic i les administracions. Va sostenir que la protesta no es limita a demanar mesures immediates, sinó que vol obrir un cicle de mobilitzacions si els governs no apliquen les reivindicacions del moviment.

En una entrevista, Aragonès va rebutjar que la vaga sigui contra la propietat privada en general. Va defensar que les persones que tenen un habitatge per viure-hi formen part de la majoria a qui s’adreça la convocatòria, perquè també pateixen l’augment de preus i veuen les dificultats dels seus fills per emancipar-se. Segons el seu plantejament, la majoria de propietaris amb un sol immoble s’assemblen més a un llogater que als rendistes que acumulen pisos o compren edificis sencers.

També va respondre a l’argument que la crisi residencial perjudica les empreses. Va citar la dada de Pimec segons la qual la meitat de les companyies ha renunciat a ampliar plantilla per les dificultats d’accés a l’habitatge, però va criticar que alguns sectors empresarials només s’alarmin quan el problema afecta la seva activitat.

El Sindicat defensa un gran parc públic d’habitatge i mesures sobre el parc ja existent. Aragonès va posar com a exemple la regulació de preus i la reserva del 30% a Barcelona, una norma que obliga a destinar part de les noves promocions o grans rehabilitacions a habitatge protegit. Segons les dades citades a l’entrevista, aquesta reserva ha incorporat 156 pisos de protecció oficial en cinc anys, lluny de la previsió inicial de 330 anuals.

A la taula rodona de Sant Cugat, Maria Gordillo, del Comitè de Vaga, va parlar de joves que marxen, famílies que no poden separar-se per motius econòmics, persones grans amb problemes per continuar pagant el lloguer i dones víctimes de violència masclista que continuen convivint amb els agressors per manca d’habitatge. També va criticar que el projecte municipal d’un centre d’art al carrer de l’Andana hagi substituït una promoció prevista de 22 habitatges protegits.

La COS hi va afegir reivindicacions laborals. El seu portaveu, Dani Marcos, va defensar que habitatge i feina s’han d’abordar conjuntament i va reclamar una jornada de 35 hores setmanals, una pujada del salari mínim interprofessional i millors pensions.