Catalunya
El salari medià puja un 30,7% i l’habitatge s’encareix molt més a Catalunya des del 2013
La bretxa no es limita al lloguer: el preu de compra ha avançat gairebé un 79% fins al 2024 i el 2025 el metre quadrat se situava prop del doble que el 2013. Els aliments també han pujat més que els sous.
Per Damián Ortells ·
La comparació entre ingressos i habitatge a Catalunya deixa una distància clara des del 2013. El salari medià ha augmentat un 30,7% fins al 2024, últim exercici amb dades disponibles. El salari medià és el que divideix els treballadors en dues meitats: una cobra més i l’altra cobra menys, i per això no queda tan alterat pels sous més alts.
En el mateix període, el lloguer mitjà ha pujat un 55,7% segons dades de la Generalitat. Si es pren com a referència Idealista, l’encariment arriba al 73%. La diferència entre totes dues mesures no canvia la conclusió principal: el cost de llogar ha corregut força més que la renda salarial de referència.
La compra s’ha encarit encara més. Entre el 2013 i el 2024, el preu de l’habitatge en propietat va augmentar un 78,7%. A més, entre el 2024 i el 2025 va fer un altre salt de 20 punts, de manera que el 2025 el preu per metre quadrat pràcticament duplicava el nivell del 2013.
La pressió sobre les llars no prové només de l’habitatge. El cistell de la compra s’ha encarit un 43,1% en el mateix període, per sobre del salari medià. L’anàlisi afegeix que, tot i que els sous han superat en termes generals la inflació els últims anys, el pes de les despeses bàsiques es menja una part creixent dels ingressos, sobretot en el 25% de la població amb menys renda.
L’explicació que es planteja combina diversos factors. D’una banda, una oferta d’habitatge insuficient per a la demanda existent. De l’altra, la pressió d’usos com els pisos turístics i el lloguer d’habitacions, que queden fora del topall de preus de la llei d’habitatge. També s’hi assenyala el llarg període en què les administracions van deixar l’accés a l’habitatge principalment en mans del mercat.
Per a un llogater, aquestes xifres expliquen per què una pujada salarial pot no traduir-se en més marge a final de mes: lloguer, alimentació i altres subministraments absorbeixen una proporció més gran del pressupost. Per a qui vol comprar, l’esforç d’entrada s’ha allunyat més del ritme dels ingressos.
Per a un propietari, les dades ajuden a entendre la intensitat de la demanda i també la pressió reguladora que envolta el lloguer. A Catalunya, els nous contractes en zones declarades tensionades s’han de revisar amb les normes vigents de la llei d’habitatge i de l’índex aplicable. L’anàlisi vincula aquesta situació amb la vaga convocada per a l’11 de novembre i amb l’exigència que els partits concretin plans d’habitatge si aspiren a governar.