Barcelona · Vallès Occidental

El Diario de la Vivienda

Barcelona · Sabadell · Terrassa · Rubí · Sant Cugat · Cerdanyola

diumenge, 8 de novembre de 2026

Vallès

Dues opinions a Sant Cugat reclamen més resposta pública davant el problema de l’habitatge

Les dues tribunes situen l’habitatge com el principal problema local i apunten a un mateix eix: sense més intervenció pública, Sant Cugat corre el risc de ser una ciutat cada vegada menys accessible per als seus veïns.

Per Damián Ortells ·

Dues opinions a Sant Cugat reclamen més resposta pública davant el problema de l’habitatge

Dos articles d’opinió publicats a Sant Cugat han coincidit a reclamar més resposta pública davant la crisi de l’habitatge. El primer vincula la vaga general prevista per dimecres amb l’obligació de les administracions d’actuar, i situa el lloguer mitjà de la ciutat al voltant dels 1.500 euros mensuals.

L’autor sosté que el debat sobre si el lloguer ha pujat més o menys que en anys anteriors perd importància quan el preu resulta inassumible per a moltes famílies. També relativitza la discussió sobre el percentatge exacte de veïns amb dificultats per arribar a final de mes: el seu punt de partida és que el problema ja és prou greu.

La crítica s’adreça al conjunt d’administracions amb competències parcials en habitatge: Parlament Europeu, Congrés, Senat, Parlament, Diputació, Àrea Metropolitana, Consell Comarcal, ple municipal i Junta de Veïns. Segons el text, cadascuna hauria de valorar quines mesures han tingut un efecte real en la vida de la ciutadania, més enllà de la comunicació política.

L’article reconeix actuacions com els ajuts de diverses administracions i l’últim sorteig de Promusa, l’empresa municipal d’habitatge de Sant Cugat. Però també assenyala tres dèficits: la falta d’inspeccions per garantir la contenció de preus, l’ús del lloguer de temporada com a via d’escapament i la lentitud per construir més habitatge protegit.

La vaga apareix en aquesta lectura com una forma de pressió social i política. El text defensa que no té sentit desqualificar-la pel fet de ser política, perquè les reivindicacions laborals i socials han acabat històricament influint en les lleis. Alhora, subratlla que una protesta no substitueix l’acció legislativa i executiva.

La segona opinió parteix d’una idea diferent però arriba a una conclusió semblant: l’habitatge no es pot tractar només com un actiu econòmic. El descriu com el lloc des del qual s’organitza la vida, es construeixen relacions i es participa en la comunitat.

Aquest text adverteix que una ciutat pot atraure inversió, talent i projectes internacionals i, alhora, expulsar les persones que hi han nascut o que sostenen el seu funcionament quotidià. Per a Sant Cugat, demana polítiques sostingudes, més habitatge assequible i protegit, mobilitzar pisos buits quan sigui possible i atendre tant els qui arriben com els qui porten tota la vida al municipi.

Per a propietaris i llogaters, el debat apunta a qüestions molt concretes: límits de renda en els contractes afectats, control del lloguer temporal, promoció pública i destí dels habitatges desocupats. El pas immediat serà la vaga de dimecres; després, la pressió es traslladarà a les administracions que poden aprovar, inspeccionar, finançar o construir habitatge.