Espanya
Cobrir el dèficit de 750.000 habitatges exigiria fins a 236.000 milions
El càlcul situa l’esforç més gran a Madrid i Barcelona: reuneixen el 30% dels habitatges que falten, però absorbirien el 42% del capital pel preu del sòl i de l’obra.
Per Damián Ortells ·
La factura de tancar el dèficit residencial de 750.000 habitatges estimat pel Banc d’Espanya es mouria entre 189.680 i 236.000 milions d’euros, segons una projecció d’Atlas Real Estate Analytics. La primera xifra mesura el cost de producció; la segona hi afegeix finançament i marge promotor.
La forquilla equival a entre l’11,2% i el 14% del PIB estatal previst per al 2025. També multiplica per entre 4,8 i 6,1 els 39.000 milions que, segons KPMG, inverteix cada any el sector immobiliari en promoció residencial. Les administracions públiques destinen a polítiques d’habitatge al voltant del 0,7% del PIB, uns 11.000 milions, segons Eurostat amb dades del 2024.
El dèficit de 750.000 habitatges prové de l’Informe Anual del 2025 del Banc d’Espanya, publicat al juny, i correspon al desequilibri acumulat entre el 2021 i el 2025. Ignacio Ezquiaga, investigador de Funcas, considera que aquesta xifra s’ha convertit en referència per al sector, tot i que la veu conservadora perquè pren com a base l’actual taxa d’emancipació juvenil, condicionada per les dificultats d’accés a l’habitatge. També assenyala que no incorpora el mercat de segona residència.
Atlas ha repartit el dèficit per províncies i ha aplicat els costos de sòl i construcció de cadascuna. El 52% de la manca d’habitatge es concentra en sis províncies: Madrid, amb 133.807 habitatges; Barcelona, amb 91.454; València, amb 65.847; Alacant, amb 52.548; Múrcia, amb 32.356; i Sevilla, amb 24.018.
L’estudi pren com a referència un habitatge mitjà de 105 metres quadrats, incloses zones comunes. A Madrid, el cost aproximat arriba a 375.000 euros, dels quals 196.430 corresponen al sòl. A València, amb terrenys més barats, baixa a gairebé 191.000 euros. El càlcul no inclou l’IVA ni els costos d’urbanització.
Aquesta diferència explica que Madrid i Barcelona, encara que concentren el 30% del dèficit, absorbeixin el 42% de la inversió necessària. Per a propietaris i llogaters d’aquestes àrees, la dada indica que la pressió no depèn només del nombre d’habitatges que falten, sinó també del preu del sòl que encareix qualsevol nova promoció.
Alejandro Bermúdez, director d’Atlas, afegeix que al dèficit ja acumulat caldria sumar-hi uns 150.000 habitatges anuals per la creació de llars i la pressió demogràfica a les grans ciutats. L’any passat es van acabar a Espanya uns 105.000 habitatges, dels quals uns 13.000 van ser protegits.
Xavier Vilajoana, president de la patronal de promotors APCE, sosté que les administracions no poden assumir soles una inversió d’aquesta escala. Defensa finançament, avals i incentius públics, sòl i infraestructures municipals i recursos privats. També admet que el sector necessita més mà d’obra qualificada, industrialització i una cartera estable de projectes.
Ezquiaga creu que bona part de l’augment haurà de venir d’habitatge protegit, potser fins al 50% del que es construeixi en els pròxims anys. Planteja cessions gratuïtes de sòl públic, parcs de lloguer assequible que no es puguin vendre al mercat lliure, més col·laboració publicoprivada i capacitat d’endeutament per a empreses municipals d’habitatge.