Barcelona · Vallès Occidental

El Diario de la Vivienda

Barcelona · Sabadell · Terrassa · Rubí · Sant Cugat · Cerdanyola

dissabte, 7 de novembre de 2026

Edició del dissabte, 7 de novembre de 2026

El que ha passat

divendres, 6 de novembre de 2026

Vallès

Una pujada del lloguer treu Arteneu de la Casa Taulé de Sabadell

L’associació Arteneu, que ofereix activitats artístiques i de lleure adaptades a infants i joves amb discapacitat, deixarà la Casa Taulé de Sabadell per l’augment del lloguer. L’entitat preveu quedar-se a l’edifici fins al gener i traslladar-se després a un altre equipament més assequible. L’immoble apareix anunciat a Idealista per 6.500 euros mensuals. Arteneu, fundada el 2021, sosté que vol dedicar més recursos a les seves activitats i menys al cost de la seu.

Llegeix l’article →

Vallès

L’esquerra del PSC critica la falta d’habitatge públic al pressupost de Sabadell

En Comú Podem, la Crida i ERC han criticat el pressupost municipal de Sabadell per al 2027 perquè consideren insuficient l’aposta per l’habitatge públic. En Comú Podem proposa reforçar la unitat municipal de risc de pèrdua d’habitatge, un servei per a veïns que poden ser desnonats per impagament del lloguer o la hipoteca, i afirma que a la ciutat hi ha més d’un desnonament diari. La Crida demana ampliar de manera substancial les partides per comprar habitatge protegit i rehabilitar, mentre ERC mostra preocupació pel retard de promocions socials de Vimusa a Can Gambús previstes per al 2027 i el 2028.

Vallès

Montcada i Reixac rep una vintena d’aportacions al reglament de pisos públics

L’Ajuntament de Montcada i Reixac ha rebut al voltant de vint aportacions al reglament municipal sobre habitatges públics.

Vallès

Propietaris de Torre Negra demanen estudiar 2.000 habitatges a Sant Cugat

Un article d’opinió de l’Associació de Veïns de Sant Cugat Propietaris a Torre Negra reclama estudiar una actuació limitada al 20% de l’àmbit, amb uns 2.000 habitatges i preservació de més del 80% de l’espai. El text contraposa aquesta proposta al Parc de l’Alba de Cerdanyola, on la justícia ha avalat el gruix d’un projecte urbanístic de més de 5.000 habitatges. L’entitat sosté que la classificació de Torre Negra com a sòl no urbanitzable respon a una decisió de planejament i demana obrir una negociació sobre alternatives.

Vallès

Una tribuna defensa la política d’habitatge de Terrassa amb més de 1.000 HPO en marxa

Una tribuna sobre la política d’habitatge de Terrassa afirma que la societat municipal tenia el 2011 un deute superior als 150 milions d’euros i que el govern va decidir no vendre habitatges públics. El text sosté que avui hi ha més de 1.000 habitatges de protecció oficial de lloguer assequible en marxa i més de 115 milions d’euros d’inversió captada per a habitatge. També destaca la creació de l’oficina d’intermediació hipotecària i d’endeutament per lloguer, que des del 2012 hauria atès més de 10.000 persones.

Barcelona

Barcelona ja pot limitar el lloguer de temporada i per habitacions per zones o edificis

La Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona, formada per la Generalitat i l’Ajuntament, ha aprovat definitivament una modificació del Pla General Metropolità que permet prohibir, limitar o restringir els lloguers de temporada i d’habitacions en barris, districtes o edificis concrets. El canvi redefineix els usos d’habitatge i dona prioritat a la residència habitual i permanent; en els contractes de temporada, l’ús s’haurà de justificar per motius laborals, mèdics, acadèmics o similars. La mesura arriba mentre els contractes temporals a Catalunya van caure un 40,5% interanual el segon trimestre del 2026, segons les fiances dipositades a l’INCASÒL. En el conjunt del lloguer català es van signar 26.449 contractes nous en aquell trimestre, un 9,8% menys que en el mateix període del 2024.

Llegeix l’article →

Barcelona

Barcelona precinta deu pisos turístics il·legals en un edifici del centre

L’Ajuntament de Barcelona ha precintat deu pisos turístics sense autorització en un mateix edifici del centre de la ciutat. Els avisos col·locats a les portes informen que l’ús turístic queda prohibit i demanen a les persones que hagin contractat l’allotjament o hi detectin activitat que ho comuniquin al consistori. L’actuació forma part de la persecució municipal de l’allotjament turístic il·legal mitjançant anuncis en plataformes, denúncies veïnals i seguiment administratiu. L’Ajuntament manté també el pla de no renovar les 10.101 llicències de pisos turístics que caduquen el novembre del 2028, amb l’objectiu de retornar prop de 10.000 habitatges a l’ús residencial.

Llegeix l’article →

Barcelona

Barcelona frena un pla per obrir 120 pisos turístics en un sol edifici

Barcelona ha aturat un projecte per obrir 120 pisos turístics en un mateix edifici. La decisió obre una revisió llicència per llicència del pla.

Barcelona

L’acampada per l’habitatge deixa sense llums de Nadal la plaça de Catalunya

L’Ajuntament de Barcelona no instal·larà enguany la il·luminació nadalenca d’autor prevista per a la plaça de Catalunya per l’acampada per l’habitatge que ocupa part de l’espai des de finals de setembre. El consistori considera que ja no hi ha temps per muntar la instal·lació i descarta traslladar-la a un altre punt perquè va ser dissenyada específicament per a la plaça. Les entitats comercials han demanat desmuntar l’acampada després de la vaga general de l’11 de novembre i preparar la zona per a la campanya de Nadal. L’Ajuntament estudia alternatives per al Festival de Nadal si l’ocupació de la plaça impedeix celebrar-lo allà.

Barcelona

Barcelona tanca el HOWS amb el focus en com finançar i gestionar habitatge social

El congrés internacional HOWS Barcelona va tancar el 5 de novembre la seva primera edició al recinte Gran Via de Fira de Barcelona amb debats sobre inversió pública i privada, coordinació metropolitana i gestió del parc assequible. Barcelona va exposar instruments municipals per ampliar l’habitatge social, amb participació de l’Institut Municipal de l’Habitatge i Rehabilitació i entitats del tercer sector. El professor Manuel B. Aalbers va defensar tractar l’habitatge com una infraestructura essencial, reforçar els proveïdors socials i regular pràctiques especulatives.

Catalunya

La Riera de Gaià ajorna set desnonaments en un conflicte amb la Sareb

Veïns d’una vintena de cases aparellades de la Riera de Gaià, al Tarragonès, mantenen un conflicte amb la Sareb per no perdre els habitatges. Els residents expliquen que van llogar les cases a la promotora Park Gaià Residencial i van continuar pagant la renda a aquesta empresa, però els habitatges van acabar en mans de la Sareb per un deute hipotecari de la promotora. La nova propietat va iniciar un procediment de desnonament per impagament en no rebre aquestes mensualitats. El llançament de set famílies previst per al 20 d’octubre va quedar ajornat per la pressió veïnal.

Espanya

Sindicats laborals i de llogateres organitzen la vaga de l’11N per l’habitatge

La vaga general de l’11 de novembre pel dret a l’habitatge ha estat impulsada pel Sindicat de Llogateres i té el suport de CCOO, UGT i altres sindicats estatals, territorials i sectorials. Els dies previs se celebren assemblees en centres de treball i barris per explicar els motius de l’aturada i com participar-hi. A Sant Cugat, el comitè local vincula la convocatòria a la crisi habitacional i a quatre desnonaments previstos el mes passat que van ser aturats. La protesta connecta reivindicacions d’habitatge amb salaris, salari mínim i precarietat laboral.

Llegeix l’article →

Espanya

CCOO calcula que habitatge, aliments i combustibles pugen molt més que els salaris des del 2019

El gabinet econòmic de CCOO sosté que el salari mitjà ha augmentat un 24% entre el 2019 i mitjan 2026, per sota de l’encariment acumulat de despeses bàsiques com l’habitatge, els aliments i els combustibles líquids. El sindicat afirma que alguns d’aquests béns i serveis dupliquen o tripliquen la pujada salarial del període. L’informe vincula la pèrdua de poder adquisitiu primer a l’encariment energètic des del 2022 i després a noves pressions sobre béns essencials.

Llegeix l’article →

Espanya

Cobrir el dèficit de 750.000 habitatges exigiria fins a 236.000 milions

Una estimació d’Atlas Real Estate Analytics calcula que reduir el dèficit de 750.000 habitatges assenyalat pel Banc d’Espanya exigiria entre 189.680 i 236.000 milions d’euros, segons si es mesura a cost de producció o incloent-hi finançament i marge promotor. La forquilla equival a entre l’11,2% i el 14% del PIB estatal del 2025. També suposa entre 4,8 i 6,1 vegades la inversió anual del sector immobiliari en promoció residencial. Les administracions públiques destinen a polítiques d’habitatge al voltant del 0,7% del PIB, uns 11.000 milions, segons dades d’Eurostat del 2024.

Llegeix l’article →

Espanya

Ada Colau promet una llei d’expropiació d’habitatges a grans propietaris corporatius

Ada Colau, candidata del Frente Amplio a la presidència del govern espanyol, ha anunciat a Màlaga una proposta de llei per expropiar habitatges a propietaris corporatius privats. La mesura s’aplicaria de manera progressiva: primer a entitats amb més de 1.000 habitatges, després a les de més de 700 i finalment a les de més de 50. Colau va assegurar que la iniciativa no afectaria famílies amb un habitatge en lloguer i que s’adreçaria a grans empreses que fan servir l’habitatge com a actiu financer. La candidata va vincular la proposta a l’entrada de la seva formació al Congrés després de les eleccions del 29 de novembre.

Espanya

L’assetjament immobiliari recupera la paraula gaditana “asustaviejas”

Un reportatge recorda el cas d’una llogatera de renda antiga a Cadis que el 2005 va ser pressionada per deixar l’habitatge després de rebre avisos falsos sobre l’estat de l’edifici. A partir d’episodis com aquell es va popularitzar la paraula “asustaviejas” per descriure pràctiques d’assetjament immobiliari contra llogateres grans, especialment dones vídues amb contractes antics i rendes baixes. Activistes i afectats tornen a fer servir el terme per denunciar que les pressions per expulsar inquilins continuen amb altres mètodes i actors.

La dada del dia

DESNONAMENTS · CGPJ, 1T 2026

Catalunya concentra 1 de cada 4 desnonaments d'Espanya

921 desnonaments practicats en el trimestre, més que cap altra comunitat.

23%

Catalunya va registrar 921 desnonaments el 1T 2026, el 23 % dels 4.005 practicats a tot Espanya — més que cap altra comunitat autònoma, segons el Consell General del Poder Judicial.

D'aquests, 489 van venir d'impagaments de lloguer (Llei d'Arrendaments Urbans) i 217 d'execucions hipotecàries; Catalunya lidera també aquesta segona categoria, per davant d'Andalusia i la Comunitat Valenciana. Els 215 restants corresponen a altres causes que el CGPJ no desglossa.

La xifra nacional va baixar un 45,4 % respecte al mateix trimestre de 2025, però això no canvia el pes relatiu de Catalunya: continua sent la comunitat amb més desnonaments practicats.

Si tens un pis llogat i el llogater deixa de pagar, els terminis no els fixa el propietari: els fixa el jutjat. Com més aviat s'actua, més aviat es resol — i això sí que depèn de qui ho porti.

L'error més car és esperar. Cada mes sense actuar és un mes de renda perduda que gairebé mai es recupera, i el procediment no comença a córrer fins que es presenta la demanda: qui deixa passar el primer impagament perquè "segur que paga el que ve" sol acabar encadenant-ne diversos.

La prevenció continua sent més barata que el procés: verificar la solvència abans de signar evita la majoria d'aquests casos. Un cop dins del pis, el que decideix quant es triga a resoldre ja no és el propietari, és la via que s'esculli i amb quina rapidesa es mogui.

Font: Consell General del Poder Judicial, 1T 2026. Xifres d’habitatge usat, sense alterar.

Les dades d’avui

Cerdanyola · Esforç de compra

A Cerdanyola calen 21,8 anys de lloguer per pagar un pis

Quants anys de renda equivalen al preu de compra, sense comptar interessos ni despeses.

21,8anys

Un pis de 80 m² a Cerdanyola es tasa en 236.900 €. Llogat a 906 € al mes genera 10.872 € a l'any, així que la compra equival a 21,8 anys de lloguer.

És la lectura inversa de la rendibilitat: com més anys, més car resulta comprar respecte a llogar. No inclou interessos d'hipoteca, impostos de compra ni reformes, que allarguen el compte.

Com a referència, la mitjana estatal s'ha mogut històricament entre els 15 i els 25 anys segons el cicle.

Cerdanyola és la tercera més cara dels dotze municipis de la zona, i la tercera més alta en lloguer. Quan aquestes dues posicions no coincideixen és on apareixen les oportunitats.

Font: Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana i INCASÒL, Segundo trimestre de 2026. Xifres d’habitatge usat, sense alterar.

Barberà · Preu de venda

Un pis de 80 m² a Barberà es tasa en 213.500 €

El valor de referència de l'habitatge usat a Barberà és de 2.669 € el metre quadrat.

213.500€

L'habitatge usat a Barberà té un valor tasat mitjà de 2.669 €/m². Per a un pis de 80 metres construïts són 213.500 €.

La xifra no surt de preus d'anunci: prové de 183 taxacions reals fetes al municipi durant el trimestre i recollides pel Ministeri d'Habitatge.

Valor tasat és la referència conservadora que un banc fa servir per concedir una hipoteca. El preu que finalment s'escriptura sol situar-se per sobre, i la mitjana d'una ciutat no recull ni la planta, ni l'ascensor, ni l'estat de la cuina.

L'obra nova es tasa a 3.055 €/m², un 14 % per sobre de la usada.

Entre els dotze municipis que segueix aquest diari, Barberà és la quarta més cara per comprar.

Font: Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana, Segundo trimestre de 2026 · 183 taxacions. Xifres d’habitatge usat, sense alterar.

Ripollet · Comparativa

Comprar a Ripollet costa un 17 % menys que a Cerdanyola

Les dues ciutats, amb les mateixes fonts i el mateix trimestre.

17 %més barata

Un pis de 80 m² es tasa en 195.700 € a Ripollet i en 236.900 € a Cerdanyola: 41.200 € de diferència a favor de Ripollet.

En lloguer van gairebé igual: Ripollet renta un 4,6 % brut i Cerdanyola un 4,6 %.

En lloguer, Ripollet es signa a 751 € al mes i Cerdanyola a 906 €: 155 € de diferència sobre 209 contractes amb fiança dipositada entre totes dues.

Comparar ciutats serveix per situar-se, no per posar preu. Dins d'una mateixa ciutat la diferència entre barris sol ser més gran que la que hi ha entre aquestes dues.

Font: Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana i INCASÒL, Segundo trimestre de 2026 · habitatge usat. Xifres d’habitatge usat, sense alterar.

Montcada i Reixac · Lloguer

A Montcada i Reixac es signa el lloguer a 663 € al mes

És la renda mitjana dels contractes amb fiança dipositada durant el trimestre, no el que es demana als portals.

663€/mes

La renda mitjana contractada a Montcada i Reixac és de 663 € al mes.

La dada prové de l'INCASÒL i es calcula sobre 130 contractes amb la fiança ja dipositada. És a dir: lloguers signats, no preus demanats. La diferència entre una cosa i l'altra sol ser de diverses desenes d'euros.

Són 474 € menys al mes que la mitjana de Barcelona (1.137 €).

És la dotzena més alta dels dotze municipis que segueix aquest diari.

Un contracte d'habitatge habitual dura cinc anys si el propietari és particular i set si és una empresa, amb la renda actualitzada segons l'índex que fixa l'INE.

Font: INCASÒL, 1T 2026 · 130 contractes. Xifres d’habitatge usat, sense alterar.

El mercat, municipi a municipi

MunicipiPis 80 m²LloguerRenda
Sant Cugat399.000 €1.476 €4,4 %
Barcelona367.600 €1.137 €3,7 %
Cerdanyola236.900 €906 €4,6 %
Barberà213.500 €857 €4,8 %
Mollet200.800 €721 €4,3 %
Montcada i Reixac199.300 €663 €4,0 %
Rubí197.700 €816 €5,0 %
Ripollet195.700 €751 €4,6 %
Santa Perpètua de Mogoda191.200 €745 €4,7 %
Granollers191.000 €826 €5,2 %
Sabadell189.500 €869 €5,5 %
Terrassa179.800 €765 €5,1 %

Valor tasat d’habitatge usat (Ministeri d’Habitatge) i renda mitjana dels contractes amb fiança dipositada (INCASÒL). La rendibilitat bruta és la renda anual sobre el preu de compra, abans d’IBI, comunitat, assegurança, impostos i mesos buits.

Veure edicions anteriors