Barcelona
Barcelona ja pot limitar el lloguer de temporada i per habitacions per zones o edificis
El canvi urbanístic no elimina de cop aquests contractes, però permet a l’Ajuntament actuar de manera selectiva allà on detecti pressió sobre l’habitatge habitual. Les dades de l’INCASÒL mostren menys lloguer temporal, sense un repunt equivalent del lloguer estable.
Per Damián Ortells ·
Barcelona ja té una eina urbanística per intervenir sobre els lloguers de temporada i per habitacions en zones concretes de la ciutat. La Subcomissió d’Urbanisme de Barcelona, formada per la Generalitat i l’Ajuntament, ha aprovat definitivament una modificació del Pla General Metropolità que permet prohibir, limitar o restringir aquests usos en barris, districtes o fins i tot edificis determinats.
El canvi redefineix els usos de l’habitatge: habitual, permanent, temporal i de segona residència. La prioritat passa a ser l’habitatge habitual i permanent. En els contractes de temporada, l’ús haurà d’estar vinculat a una causa concreta, com ara motius laborals, mèdics, acadèmics o altres de similars.
L’objectiu de la modificació és preservar el parc residencial de la ciutat i evitar que el lloguer temporal s’utilitzi per cobrir estades que, en la pràctica, són residència habitual. La mesura permet actuar per àmbits, en lloc d’imposar una única regla per a tot Barcelona.
L’aprovació arriba quan el lloguer temporal ja retrocedeix amb força a Catalunya. En el segon trimestre del 2026, els contractes temporals van caure un 40,5% respecte del mateix període del 2025, amb 963 signatures menys, segons les dades de fiances dipositades a l’INCASÒL.
Aquest descens no s’ha traduït en una pujada equivalent dels nous contractes d’habitatge habitual. En el conjunt del lloguer català es van signar 26.449 nous contractes en el segon trimestre del 2026, davant dels 29.311 del mateix període del 2024. Són 2.862 contractes menys, una caiguda del 9,8% en dos anys. Als municipis declarats zones de mercat residencial tensionat, el descens va ser del 9,3%.
La Generalitat atribueix una part de la reducció de noves signatures a una menor rotació, més que no pas a una caiguda del parc arrendat. Catalunya té més de 850.000 contractes de lloguer actius i en el segon trimestre del 2026 va registrar un saldo positiu de 2.512 contractes vigents, perquè hi va haver més altes que baixes.
Iñaki Unsain, personal shopper immobiliari i director general d’ACV Gestión Inmobiliaria, defensa que cal separar dos fenòmens: que baixi el lloguer temporal i que augmenti l’oferta estable. Segons ell, un habitatge que surt del lloguer temporal pot acabar en venda, reservar-se per a ús familiar, destinar-se al propietari o quedar fora del mercat mentre s’aclareix la regulació.
Unsain coincideix que el lloguer temporal ha de respondre a una causa real i acreditable, i no servir per esquivar les condicions del lloguer habitual. També adverteix que cobreix necessitats concretes d’estudiants, professionals desplaçats, tractaments mèdics o estades laborals de durada limitada.
Per a un propietari de Barcelona, el canvi significa que un pis llogat per temporades o habitacions pot quedar afectat per restriccions específiques segons la zona o l’edifici. Per a un llogater, la clau serà si aquests habitatges tornen al lloguer habitual. El seguiment de quants pisos passen a lloguer estable, es venen o surten del mercat determinarà l’efecte real de la mesura.