Barcelona · Vallès Occidental

El Diario de la Vivienda

Barcelona · Sabadell · Terrassa · Rubí · Sant Cugat · Cerdanyola

diumenge, 1 de novembre de 2026

Espanya

Una anàlisi reclama més pressupost, inversió i sòl per reforçar la política d’habitatge

L’anàlisi situa el dèficit d’inversió com el primer coll d’ampolla: Espanya va dedicar a aquestes polítiques menys de la meitat de l’esforç europeu i el 2024 encara no recuperava la despesa nominal del 2009.

Per Damián Ortells ·

Una anàlisi reclama més pressupost, inversió i sòl per reforçar la política d’habitatge

Un article d’opinió defensa que la política d’habitatge no podrà convertir-se en un pilar estable de l’estat del benestar si no augmenta el seu finançament. El text pren com a referència Eurostat: el 2024 Espanya va destinar a desenvolupament d’habitatge i prestacions habitacionals el 0,21% del PIB, davant del 0,59% de mitjana a la Unió Europea.

Aquestes dues funcions representaven el 0,47% de la despesa pública espanyola i l’1,21% de l’europea. L’autor precisa que no inclouen tot el suport fiscal ni totes les despeses vinculades a l’habitatge, però les utilitza com a mesura del menor esforç pressupostari espanyol.

L’evolució des de la crisi immobiliària reforça aquesta tesi. La suma de totes dues partides va passar de 4.137 milions d’euros el 2009 a 1.955 milions el 2013 i a 3.413 milions el 2024. És a dir, la despesa s’ha recuperat des del mínim, però continuava per sota del nivell nominal del 2009.

El text recorda, a més, que el 2013 es va suprimir la deducció general per a noves compres d’habitatge habitual, tot i que es va mantenir un règim transitori per a adquisicions anteriors. La seva lectura és que es va reduir el suport a la compra sense consolidar una política directa prou potent i sostinguda.

L’anàlisi també vincula la manca d’habitatge amb la pèrdua de capacitat productiva després de l’esclat immobiliari. Segons l’EPA, entre el 2008 i el 2014 Catalunya va perdre més de la meitat de l’ocupació en la construcció i més d’una quarta part de la industrial. L’autor sosté que amb això es van perdre empreses, oficis i experiència que ara costa recuperar.

En habitatge protegit, cita una altra dada catalana: se’n van acabar 6.675 el 2010, només 617 el 2015 i 3.517 el 2025. La millora recent, afirma, no compensa de cop el buit acumulat durant anys.

L’article demana avaluar les normes pels seus resultats. Recull els advertiments de Foment i de l’APCE sobre la reserva del 30% d’habitatge protegit en determinades promocions i grans rehabilitacions de Barcelona. Segons aquesta posició, carregar part del cost social a operacions concretes pot fer-les inviables i reduir l’oferta.

La proposta combina més pressupostos pluriennals, sòl urbanitzat, llicències més àgils i col·laboració publicoprivada. També defensa drets de superfície sobre sòl públic per mantenir la titularitat del terreny i promoure lloguers assequibles, revisar els mòduls d’habitatge protegit, formar oficis i sostenir ajuts a llars vulnerables mentre arriba nova oferta. Per a propietaris i llogaters, el debat apunta a regles més estables, més habitatge disponible i una financiació pública menys dependent de càrregues sobre cada promoció.

Més notícies del dia

Veure l’edició completa del dia →