Espanya
L’habitatge apareix com a primera preocupació electoral a Espanya als baròmetres del CIS
La comparació de nou baròmetres preelectorals del CIS mostra un canvi de cicle: l’accés a una casa desplaça les preocupacions que havien dominat les campanyes des del 2004, primer el terrorisme i després l’atur, l’economia i la corrupció.
Per Damián Ortells ·
Els baròmetres del Centre d’Investigacions Sociològiques elaborats pocs dies abans de les eleccions dels últims vint-i-dos anys situen ara l’habitatge al capdavant de les preocupacions ciutadanes. És la primera vegada en aquest període que apareix per davant de l’atur, els problemes econòmics i la corrupció en la pregunta sobre els principals problemes d’Espanya.
La sèrie compara nou baròmetres preelectorals, des de les generals del 2004 fins a la convocatòria actual del 29-N. El CIS pregunta quin és, a parer de la persona entrevistada, el principal problema que existeix a Espanya, i després repregunta pel segon i el tercer. Aquesta suma permet veure quins assumptes arriben amb més força a cada campanya.
El 2004, la campanya va quedar marcada pels atemptats de l’11-M a Atocha, però abans de les eleccions del 14 de març ja pesava l’amenaça terrorista, tant d’ETA, activa fins al 2011, com del jihadisme, en plena intervenció a l’Iraq. Tot i això, l’atur era la preocupació dominant i ho continuaria sent durant dues dècades.
El 2008, amb les eleccions del 9 de març, ETA continuava activa, però ja apareixien els primers símptomes de la crisi econòmica. L’habitatge s’encaria i les condicions hipotecàries s’endurien. L’atur continuava al capdavant, agreujat després per l’esclat de la bombolla immobiliària, i la immigració se situava entre els grans assumptes del debat polític.
El 2011, Mariano Rajoy va guanyar les eleccions del 20 de novembre amb més de cinc milions d’aturats i una taxa de desocupació del 22%. La crisi del deute, les retallades del final del govern de José Luis Rodríguez Zapatero i la irrupció del 15-M van alimentar una altra preocupació: la classe política i els partits.
El 2015, l’atur continuava molt per sobre de la resta, però la corrupció i el frau havien guanyat pes per casos com Gürtel, Bárcenas o Púnica, que van desgastar el PP de Rajoy. El 2016, després de mesos sense govern, es va repetir l’esquema: atur, corrupció i economia, amb la sanitat guanyant presència per les retallades.
El 2019, la corrupció va perdre força i van créixer la desafecció política i la preocupació pels partits. Aquell cicle va estar marcat per la moció de censura que va portar Pedro Sánchez a La Moncloa, la irrupció de Vox, el Procés i la repetició electoral del novembre. El 2023, la sanitat, els problemes polítics, el comportament dels dirigents i l’atur van compartir protagonisme en una campanya avançada al juliol.
Ara, el 2026, l’encariment del lloguer i de la compra, les dificultats per emancipar-se i l’escassetat d’habitatge assequible han situat la qüestió residencial en el primer lloc. La immigració i la sanitat completen el mapa de preocupacions que arriba a les urnes. Per a propietaris i llogaters, la dada anticipa que lloguer, compravenda i habitatge assequible ocuparan un lloc central en la campanya i en les negociacions polítiques posteriors.