Barcelona
Un informe xifra en 104.000 els canvis de domicili a Barcelona i demana mesurar els desnonaments invisibles
L’estudi posa el focus en les sortides que no acaben en llançament judicial: contractes que no es renoven, lloguers que s’enfilen o finques venudes. Les entitats volen que Barcelona les compti com a indicador propi d’habitatge.
Per Damián Ortells ·
L’Observatori DESCA i Arquitectura Sense Fronteres han presentat l’estudi “Qui pot quedar-se? Especulació, desplaçaments residencials forçats i dret a quedar-se a Barcelona”, un treball que intenta mesurar una part del problema de l’habitatge que queda fora dels jutjats.
L’informe pren com a referència els 104.000 canvis de domicili registrats dins de Barcelona el 2023, equivalents al 3,8% de la població. D’aquests moviments, el 45,3% es va produir dins del mateix districte. En les sortides fora de la ciutat, el 67% va tenir com a destinació altres municipis catalans, entre els quals l’Hospitalet de Llobregat, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa i Sabadell.
Les entitats anomenen “desnonaments invisibles” els desplaçaments que no arriben a un procediment judicial. Inclouen casos de llogaters que marxen perquè el propietari no renova el contracte, perquè la renda puja per sobre del que poden pagar, perquè l’edifici es ven a un fons, perquè s’acaba un lloguer social o perquè la pressió de la propietat empeny a abandonar l’habitatge.
L’autora de l’estudi, Lucía Delgado Ramisa, defensa que aquestes situacions s’han de llegir dins del “dret a quedar-se”, una idea vinculada al dret a la ciutat i al dret a l’habitatge. Segons la seva anàlisi, la financerització de Barcelona, l’especulació i l’entrada de fons d’inversió són al darrere de molts desplaçaments residencials.
El treball es basa en una desena d’entrevistes a persones afectades i a professionals de serveis públics de Barcelona, especialment de l’Esquerra de l’Eixample i Nou Barris, a més de dades oficials sobre mobilitat residencial. Entre els testimonis hi ha el d’una llogatera que relata una estafa de lloguer que li va fer perdre 6.000 euros i també el pis.
L’informe afegeix dues dades econòmiques: les llars barcelonines destinen de mitjana el 65% dels ingressos al lloguer i les rendes han pujat un 35% entre el 2015 i el 2025. Per a les entitats, aquestes xifres expliquen per què moltes sortides es produeixen abans que hi hagi demanda judicial.
L’Observatori DESCA i Arquitectura Sense Fronteres demanen tres mesures: incorporar el desplaçament residencial forçat com a indicador oficial en les polítiques urbanes, crear un sistema de detecció primerenca i coordinar habitatge, educació i serveis socials. La proposta afectaria la manera com es llegeixen els moviments de llogaters, propietaris i edificis: una no renovació, una pujada o una venda de finca podrien formar part d’un registre públic si es definís aquest indicador.
Barcelona està declarada zona de mercat residencial tensat i aplica l’índex de contenció de rendes gestionat per la Generalitat, que limita preus en nous contractes. L’informe assenyala un altre punt del recorregut: la continuïtat del llogater quan el contracte s’acaba o quan l’habitatge canvia de mans.