Barcelona · Vallès Occidental

El Diario de la Vivienda

Barcelona · Sabadell · Terrassa · Rubí · Sant Cugat · Cerdanyola

divendres, 30 d'octubre de 2026

Catalunya

Som Habitatge demana que només siguin grans tenidors els qui tinguin almenys 100 pisos

L’entitat situa la proposta davant les mobilitzacions de l’11 de novembre, que reclamen abaixar els lloguers. A Catalunya, avui n’hi ha prou amb més de cinc habitatges en zones tensades per ser gran tenidor.

Per Damián Ortells ·

Som Habitatge demana que només siguin grans tenidors els qui tinguin almenys 100 pisos

Som Habitatge, associació que agrupa uns 400 propietaris i es presenta com la veu del petit propietari, ha posat sobre la taula quinze mesures per afrontar la crisi d’accés a l’habitatge. La més destacada és elevar el llindar de gran tenidor fins a, com a mínim, 100 immobles.

La proposta arriba a dues setmanes de la vaga per l’accés a l’habitatge convocada per a l’11 de novembre. Mentre els convocants defensen una reducció dels lloguers per ajustar-los als salaris, Som Habitatge reclama suprimir els topalls de preus vigents i aprovar un marc normatiu estable.

A Catalunya, la definició actual de gran tenidor és molt més baixa: més de cinc pisos en mercats residencials tensats, on viu el 90% de la població, o més de deu immobles fora d’aquestes zones. L’entitat sosté que un propietari amb 5, 10 o 15 habitatges no té capacitat per influir en el mercat ni per assumir determinades obligacions vinculades a situacions de vulnerabilitat.

La Generalitat va imposar aquest estiu les primeres multes a tres grans tenidors per incomplir la llei, més de tres anys després de l’entrada en vigor de la norma estatal. Per a Som Habitatge, aquesta regulació forma part d’un marc que genera inseguretat jurídica i porta alguns propietaris a retirar pisos del mercat o fins i tot a deixar-los buits abans que llogar-los.

La directora general de l’associació, Anna Puigdevall, defensa que garantir l’accés a l’habitatge correspon a les administracions, no al propietari privat. Segons el seu plantejament, carregar sobre els arrendadors la funció social de l’habitatge redueix l’oferta disponible i agreuja el problema.

Les quinze mesures s’agrupen en quatre blocs: augmentar l’oferta amb sòl, finançament i construcció; rehabilitar i mobilitzar habitatges existents; equilibrar drets i deures de propietaris i llogaters, i facilitar l’accés a la propietat. L’associació demana que els ajuntaments alliberin sòl ben situat amb rapidesa, que s’incrementi el finançament per construir habitatge assequible i que es corregeixi una càrrega fiscal que, segons l’entitat, pot arribar al 62%.

Som Habitatge també proposa desplegar el lloguer concertat: propietaris que arrendin a una renda moderada a canvi d’incentius fiscals, garantia pública de cobrament i intermediació. Hi afegeix deduccions a l’IRPF pel lloguer de l’habitatge habitual, eliminar l’ITP en la compra del primer habitatge habitual, avals i ajuts a joves, més habitatge protegit de lloguer i de compra, i suport a la rehabilitació.

En matèria de lloguer, l’entitat rebutja eliminar fórmules com el lloguer de temporada per a estudiants i investigadors, l’ús turístic regulat i els allotjaments amb serveis residencials. Sí que considera que el lloguer d’habitacions sense condicions adequades és infrahabitatge.

Les dades oficials dibuixen un mercat tensat. En el primer trimestre, el lloguer mitjà va superar els 860 euros mensuals a Catalunya i els 960 a la província de Barcelona. Als municipis amb limitació de rendes, el preu dels nous contractes va baixar un 1,28% respecte a dos anys abans, i la Conselleria de Territori sosté que el parc de lloguer habitual ha crescut en 20.994 contractes des de l’aplicació de la mesura.

Per a propietaris i llogaters, les propostes no canvien per si soles contractes ni obligacions. Marquen la posició d’una part del sector davant la vaga i davant un possible pacte polític que Som Habitatge demana que inclogui partits, propietaris i inquilins.