Catalunya
Brussel·les examina el decret català que permet retirar llicències de pisos turístics el 2028
L’examen neix d’una queixa del sector europeu del lloguer de curta estada i també afecta normes de les Balears, les Canàries i Toledo. A Barcelona hi ha 10.627 llicències i l’extinció prevista té data: 9 de novembre del 2028.
Per Damián Ortells ·
La Comissió Europea ha activat un procediment de preinfracció contra Espanya per revisar el decret llei català 3/2023, convalidat pel Parlament, que permet a Barcelona i a altres municipis no renovar les llicències d’habitatges d’ús turístic. És una via prèvia a un expedient sancionador formal i busca que Brussel·les i l’Estat aclareixin si la norma encaixa amb el dret comunitari abans d’arribar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
El cas arriba a Brussel·les per iniciativa de l’European Holiday Home Association, una entitat que agrupa associacions nacionals del lloguer de curta estada. L’organització sosté que la regulació catalana vulnera la propietat privada i la llibertat d’empresa, d’establiment i de prestació de serveis reconegudes per la normativa europea.
El decret afecta 261 municipis catalans amb problemes d’accés a l’habitatge, amb més de cinc pisos turístics per cada 100 habitants o amb totes dues circumstàncies. Aquests ajuntaments no poden superar el llindar de deu habitatges turístics per cada 100 habitants. Si volen concedir noves llicències, han de permetre expressament aquest ús en el planejament urbanístic i justificar que hi ha sòl residencial disponible. Els nous permisos tenen una durada de cinc anys.
A Barcelona, l’Ajuntament preveu extingir totes les llicències el 9 de novembre del 2028, cinc anys després de l’aprovació de la norma catalana. La ciutat va concedir llicències sense caducitat fins al 2014, quan va aprovar una moratòria temporal; el 2017 la va prorrogar de manera indefinida. Des d’aleshores, el nombre de permisos només ha augmentat per sentències judicials i arriba a 10.627.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el Tribunal Suprem van avalar els límits municipals. La revisió europea es mou en un altre pla: la Directiva de serveis de la UE permet restriccions si són necessàries, proporcionades i no discriminatòries. A finals d’octubre, el TJUE va anul·lar la regulació de la regió de Brussel·les en la sentència Smart Flats, una decisió que l’EHHA interpreta com un avís a les ciutats que limiten el lloguer turístic sense justificar bé l’impacte.
Brussel·les també té sota examen normes de les Balears, les Canàries i Toledo. L’esborrany europeu sobre habitatge assequible presentat al setembre admet regular els lloguers de curta estada, però exigeix proporcionalitat; aquest text encara s’ha de negociar amb l’Eurocambra i el Consell.
L’Ajuntament de Barcelona defensa que els pisos turístics han de tornar a l’ús residencial i prepara per a finals d’any una pujada de l’IBI d’entre el 50% i el 150% per a aquests immobles, segons el nombre de llicències d’un mateix propietari. L’Hospitalet, Cornellà, Esplugues, Sant Feliu i Sant Adrià de Besòs segueixen la línia de la capital.
Per als propietaris amb llicència, el calendari clau continua sent el novembre del 2028, mentre Brussel·les analitza la norma amb Espanya. Per als llogaters, l’efecte que busca el consistori és augmentar l’oferta de lloguer habitual, tot i que l’informe immobiliari 2026 de Forcadell i la UB sosté que molts pisos passaran a la compravenda i no a l’arrendament tradicional.