Barcelona · Vallès Occidental

El Diario de la Vivienda

Barcelona · Sabadell · Terrassa · Rubí · Sant Cugat · Cerdanyola

dijous, 29 d'octubre de 2026

Vallès

Lluís Llanas defensa noves centralitats residencials a l’àrea metropolitana

La proposta situa el creixement residencial fora del terme municipal de Barcelona i demana planificar-lo amb transport i serveis des del primer dia. Llanas proposa fins i tot una orientació d’usos: 60-70% d’habitatge i la resta per a comerç, equipaments i activitat econòmica.

Per Damián Ortells ·

Lluís Llanas defensa noves centralitats residencials a l’àrea metropolitana

Lluís Llanas defensa que el problema de l’habitatge a Barcelona s’ha d’abordar a escala metropolitana. En un article d’opinió, planteja que la pregunta principal no és només quants pisos caben dins la ciutat, sinó on s’han de construir els habitatges que faran falta durant les pròximes dècades.

El seu punt de partida és que Barcelona funciona com una gran metròpoli, més enllà dels seus límits administratius. Llanas no proposa deixar d’actuar dins la capital: cita la Sagrera, Glòries, el 22@ i alguns àmbits de l’Hospitalet com a projectes necessaris. Però sosté que també cal mirar altres espais metropolitans amb capacitat per convertir-se en noves centralitats residencials.

L’exemple que desenvolupa és l’eix Cerdanyola-Ripollet-Barberà, al voltant de Baricentro. Segons exposa, l’Àrea Metropolitana de Barcelona estudia aquest àmbit com a possible nova centralitat, vinculada al transport públic, als espais verds i a la transformació de l’N-150.

La condició central de la seva proposta és que aquests desenvolupaments no es concebin com a ciutats dormitori. Llanas defensa que els nous barris neixin amb habitatge, feina, serveis, comerç, escoles, centres sanitaris, equipaments esportius i culturals, parcs, places i espai públic. Al seu parer, l’error seria aixecar milers de pisos i confiar que tota la resta arribi després.

Com a referència urbana esmenta la ciutat dels quinze minuts, amb les necessitats quotidianes a una distància raonable de casa. Hi afegeix una idea concreta sobre el comerç: no s’hauria d’incorporar al final, perquè una ciutat sense botigues i activitat a peu de carrer perd vida urbana.

Llanas planteja una distribució orientativa de l’edificabilitat: entre un 60% i un 70% per a habitatge, entre un 10% i un 15% per a comerç i serveis, entre un 10% i un 15% per a equipaments i entre un 5% i un 15% per a activitat econòmica. Precisa que aquestes proporcions s’haurien d’adaptar a cada projecte.

També defensa la construcció en altura com a eina, no com a objectiu. El seu argument és que concentrar part de l’habitatge en edificis alts pot alliberar sòl per a parcs, places i equipaments. Rebutja que el model sigui una còpia del Benidorm dels anys seixanta i parla de torres de diferents alçades, habitatge divers, eficiència energètica, espais comunitaris i grans zones verdes.

Com a cas a estudiar cita Aspern Seestadt, a Viena: unes 240 hectàrees, més d’11.500 habitatges previstos, més de 25.000 residents i aproximadament la meitat de l’àmbit reservada a espais públics oberts. Per a propietaris i llogaters, la tesi apunta que una part de l’oferta futura podria jugar-se en municipis ben connectats de l’entorn de Barcelona, sempre que la planificació incorpori transport, serveis i activitat des de l’inici.