Internacional
Els lloguers moblats de llarga durada es dupliquen a França
El creixement es concentra en grans ciutats i destinacions turístiques, on el lloguer moblat combina residència habitual i ús estacional. La dada arriba en ple debat francès sobre retallar avantatges fiscals a aquest tipus d’arrendament.
Per Damián Ortells ·
El parc francès de lloguers moblats de llarga durada ha passat de poc menys de 500.000 habitatges el 2006 a 1.070.000 el 2022. La xifra prové d’un estudi de l’Agència Nacional d’Informació sobre l’Habitatge, l’ANIL, elaborat amb dades de l’Insee, l’institut estadístic francès.
Aquest volum ja equival al 14% del lloguer privat de llarga durada a França. La mitjana estatal, però, amaga diferències molt marcades. Fora de les ciutats el pes d’aquests pisos és baix, mentre que a les aglomeracions de París, Montpeller i Clermont-Ferrand se situa entre el 20% i el 25%.
En alguns municipis turístics la proporció és molt més alta. A Chamonix-Mont-Blanc, a l’Alta Savoia, el lloguer moblat de llarga durada arriba al 44% del parc privat de lloguer estable. A Palavas-les-Flots, a l’Erau, representa el 30%.
L’ANIL planteja una explicació per a les zones alpines i litorals: una part d’aquests habitatges podria funcionar amb dos usos al llarg de l’any. En temporada es llogarien com a allotjament turístic i, la resta del temps, com a residència principal mitjançant contractes de llarga durada.
L’informe es publica mentre l’Assemblea Nacional francesa debat el projecte de pressupost del 2027. Aquest text preveu fer menys avantatjosa la fiscalitat del lloguer moblat no professional, una fórmula utilitzada per propietaris particulars que arrenden habitatges equipats sense operar com a professionals del sector.
A França, el lloguer moblat de residència principal té un encaix jurídic i fiscal diferent del lloguer sense mobles. Per als propietaris, l’atractiu ha estat en la combinació de demanda, flexibilitat d’ús i tractament fiscal. Per als llogaters, aquests pisos permeten entrar-hi sense comprar mobiliari, però acostumen a concentrar-se on ja hi ha una forta pressió de demanda.
Per a un propietari o un llogater a Espanya, el canvi francès no modifica contractes ni impostos. Sí que ofereix una pista útil: quan una modalitat de lloguer rep avantatges fiscals i pot alternar usos turístics i residencials, una part del parc privat s’hi desplaça. A França, el pas següent és la tramitació del pressupost del 2027 i com acabi quedant el règim fiscal d’aquests lloguers.