Espanya
Espanya accelera en habitatge protegit però continua lluny dels objectius anunciats
Espanya ha lliurat 47.000 habitatges protegits des del 2023, una xifra allunyada dels 184.000 promesos. El retard afecta tant les comunitats autònomes com l’Estat i manté el parc públic com una de les grans assignatures pendents.
Per Damián Ortells ·
Espanya ha lliurat 47.000 habitatges protegits des del 2023, una xifra encara lluny dels 184.000 anunciats. El Govern havia situat l’habitatge com una prioritat de la legislatura, però el desplegament avança amb retards que afecten tant l’Estat com les comunitats autònomes.
L’habitatge protegit és aquell promogut o recolzat per l’administració amb límits de preu, renda o accés. El seu desenvolupament sol dependre de sòl disponible, finançament, llicències, construcció i coordinació entre administracions. Per això els anuncis públics triguen a convertir-se en claus lliurades.
Per als llogaters, un parc protegit reduït manté la dependència del mercat lliure, sobretot en zones tensionades. Per als propietaris, la manca d’oferta pública suficient contribueix que la demanda es concentri en el lloguer privat, tot i que els efectes sobre preus i regulació depenen de cada municipi i de la política que s’apliqui.