Barcelona · Vallès Occidental

El Diario de la Vivienda

Barcelona · Sabadell · Terrassa · Rubí · Sant Cugat · Cerdanyola

dilluns, 12 d'octubre de 2026

Edició del dilluns, 12 d'octubre de 2026

El que ha passat

diumenge, 11 d'octubre de 2026

Vallès

Sindicats d’inquilines proposen un minut de silenci per una dona morta després d’un desnonament

Sindicats de llogateres han proposat guardar un minut de silenci per Maricarmen, una dona de 87 anys que va morir després de ser desnonada. El gest vol situar el cas en el debat públic sobre els desallotjaments i els seus efectes en persones grans o vulnerables.

Un desnonament és l’execució judicial de la pèrdua de l’habitatge, normalment per impagament, final de contracte o altres causes previstes per la llei. En aquests procediments hi poden intervenir jutjats, serveis socials i, segons el cas, mesures de suspensió o alternatives habitacionals, tot i que l’aplicació depèn de cada expedient.

Per a propietaris i llogaters, el cas recorda que els conflictes d’habitatge tenen una dimensió legal i també social. Convé documentar bé qualsevol situació d’impagament, vulnerabilitat o finalització de contracte, i recórrer a assessorament professional o serveis públics quan el problema comença a escalar.

Vallès

El conflicte per l’habitatge marca la setmana a Ripollet

El conflicte per l’habitatge figura, juntament amb les pluges, entre els assumptes que han marcat la setmana a Ripollet.

Barcelona

Barcelona impulsa un recàrrec de fins al 150% de l’IBI per als pisos turístics

Barcelona ha avalat apujar fins a un 150% l’IBI dels habitatges d’ús turístic a partir del 2027. La mesura afectaria directament els propietaris de pisos amb llicència turística a la ciutat.

Continua llegint ›

Barcelona ha avalat elevar fins al 150% l’IBI dels habitatges d’ús turístic a partir del 2027. La mesura afectaria els propietaris de pisos amb llicència turística a la ciutat, si finalment s’incorpora a l’ordenança fiscal corresponent.

L’IBI és un impost municipal que paguen els titulars d’immobles. Els ajuntaments en fixen els tipus dins del marc legal i poden introduir diferències o recàrrecs quan la normativa ho permet. A Barcelona, els pisos turístics són habitatges amb habilitació específica per allotjar estades de curta durada.

Per a un propietari amb llicència turística, un recàrrec d’aquest tipus suposaria un cost anual de tinença més elevat i pot alterar els càlculs de rendibilitat. Per al mercat residencial, la mesura s’emmarca en l’intent de reduir la pressió de l’ús turístic sobre l’habitatge habitual, tot i que els efectes dependran de com s’aprovi i s’apliqui.

Barcelona

Els anuncis de lloguer a Barcelona hauran d’incorporar més informació des d’octubre

Els anuncis d’habitatges de lloguer a Barcelona hauran d’incloure noves dades a partir d’octubre. El canvi obliga a revisar com es presenten les ofertes de lloguer a la ciutat.

Continua llegint ›

Els anuncis d’habitatges de lloguer a Barcelona hauran d’incorporar més informació a partir d’octubre. El canvi obliga propietaris, administradors i portals a revisar com presenten les ofertes abans de publicar-les.

La publicitat dels lloguers està cada vegada més regulada perquè el llogater conegui les condicions essencials abans de visitar o reservar un habitatge. Aquestes obligacions solen buscar transparència sobre el preu, les característiques de l’immoble i les dades legalment exigibles, tot i que el detall concret depèn de la norma aplicable.

Per als propietaris, l’efecte pràctic és que un anunci incomplet pot generar problemes o retards en la comercialització. Per als llogaters, disposar de més informació des del primer contacte facilita comparar pisos i detectar costos o condicions rellevants abans d’iniciar una negociació.

Barcelona

L’esforç de les llars per pagar el lloguer varia per districtes a Barcelona

Una anàlisi mostra les diferències entre districtes de Barcelona en el sobreesforç que suporten les llars per pagar el lloguer.

Barcelona

Barcelona torna a recórrer a la compra d’immobles per evitar desnonaments

L’Ajuntament de Barcelona torna a utilitzar la compra d’immobles com a via per frenar desnonaments. L’actuació situa el consistori com a comprador en operacions vinculades a la pèrdua d’habitatge.

Barcelona

El Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona impulsa un cicle de cinema sobre habitatge

El cicle ARTEC se centra en pel·lícules relacionades amb l’habitatge i està promogut pel Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona.

Catalunya

Carme Trilla defensa pactar amb propietaris per ampliar el lloguer concertat

L’economista Carme Trilla, presidenta de la Fundació Hàbitat 3, sosté en una entrevista que no voler pactar amb propietaris de pisos és un error. Trilla impulsa el lloguer concertat com una fórmula situada entre el parc públic i el mercat privat.

Catalunya

Un article d’opinió reclama respostes polítiques al malestar per l’habitatge

Un text d’opinió vincula el malestar social al voltant de l’habitatge amb la responsabilitat de partits i governs. Defensa que aquests problemes no haurien de necessitar grans moviments de denúncia per ser atesos.

Espanya

Espanya accelera en habitatge protegit però continua lluny dels objectius anunciats

Espanya ha lliurat 47.000 habitatges protegits des del 2023, una xifra allunyada dels 184.000 promesos. El retard afecta tant les comunitats autònomes com l’Estat i manté el parc públic com una de les grans assignatures pendents.

Continua llegint ›

Espanya ha lliurat 47.000 habitatges protegits des del 2023, una xifra encara lluny dels 184.000 anunciats. El Govern havia situat l’habitatge com una prioritat de la legislatura, però el desplegament avança amb retards que afecten tant l’Estat com les comunitats autònomes.

L’habitatge protegit és aquell promogut o recolzat per l’administració amb límits de preu, renda o accés. El seu desenvolupament sol dependre de sòl disponible, finançament, llicències, construcció i coordinació entre administracions. Per això els anuncis públics triguen a convertir-se en claus lliurades.

Per als llogaters, un parc protegit reduït manté la dependència del mercat lliure, sobretot en zones tensionades. Per als propietaris, la manca d’oferta pública suficient contribueix que la demanda es concentri en el lloguer privat, tot i que els efectes sobre preus i regulació depenen de cada municipi i de la política que s’apliqui.

Espanya

El moviment per l’habitatge posa el focus en els petits propietaris

Les protestes per l’habitatge assenyalen també els petits arrendadors i qüestionen la legitimitat del lloguer. Els experts discrepen sobre el paper real dels propietaris particulars en la pujada dels preus.

Espanya

Una anàlisi defensa construir habitatge per alleujar el mercat del lloguer

Una anàlisi sosté que cada vegada més llars viuen de lloguer mentre disminueix l’oferta disponible. Planteja que l’habitatge nou, fins i tot si es ven, ajuda a reactivar el flux de pisos cap al mercat.

La dada del dia

IMPOSTOS · PROVÍNCIA DE BARCELONA

Hisenda parteix de 3.414 € el metre quadrat, no del que tu diguis

El valor de referència surt de 16.066 taxacions reals del trimestre.

273.100€

El valor tasat mitjà de l'habitatge usat a la província de Barcelona és de 3.414 €/m². Per a un pis de 80 metres són 273.100 €.

Aquesta xifra importa més del que sembla: els impostos que graven un habitatge —transmissions, successions, donacions— no es calculen sobre el que declarin les parts, sinó sobre un valor de referència que l'Administració fixa pel seu compte. Escripturar per sota no estalvia impostos; només obre una comprovació.

La mitjana és de tota la província. Entre Sant Cugat i Manresa hi ha un 224 % de diferència, així que per a un cas concret la mitjana no serveix.

Afecta més operacions de les que sembla: no només una compravenda. Una herència, una donació entre pares i fills o repartir un pis en una separació també es valoren contra aquesta mateixa referència, i aquí és on més gent s'emporta la sorpresa —ningú mira el valor de referència fins que li arriba la liquidació.

L'única manera de saber el valor de referència exacte d'un pis concret, i no la mitjana de la província, és consultar-lo a la seu electrònica del Cadastre abans de signar res: és gratuït i triga un minut.

Font: Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana i INCASÒL, Primer trimestre de 2026 · 38 municipis de la província de Barcelona. Xifres d’habitatge usat, sense alterar.

Les dades d’avui

Mollet · Preu de venda

Un pis de 80 m² a Mollet es tasa en 196.200 €

El valor de referència de l'habitatge usat a Mollet és de 2.452 € el metre quadrat.

196.200€

L'habitatge usat a Mollet té un valor tasat mitjà de 2.452 €/m². Per a un pis de 80 metres construïts són 196.200 €.

La xifra no surt de preus d'anunci: prové de 183 taxacions reals fetes al municipi durant el trimestre i recollides pel Ministeri d'Habitatge.

Valor tasat és la referència conservadora que un banc fa servir per concedir una hipoteca. El preu que finalment s'escriptura sol situar-se per sobre, i la mitjana d'una ciutat no recull ni la planta, ni l'ascensor, ni l'estat de la cuina.

El municipi no té prou obra nova aquest trimestre per calcular-ne la mitjana a part.

Entre els dotze municipis que segueix aquest diari, Mollet és la vuitena més cara per comprar.

Font: Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana, Primer trimestre de 2026 · 183 taxacions. Xifres d’habitatge usat, sense alterar.

Santa Perpètua de Mogoda · Comparativa

Santa Perpètua de Mogoda i Mollet costen pràcticament el mateix

Les dues ciutats, amb les mateixes fonts i el mateix trimestre.

IGUAL

Un pis de 80 m² es tasa en 198.000 € a Santa Perpètua de Mogoda i en 196.200 € a Mollet. La diferència no arriba al 5 %.

En lloguer van gairebé igual: Santa Perpètua de Mogoda renta un 4,5 % brut i Mollet un 4,4 %.

En lloguer, Santa Perpètua de Mogoda es signa a 745 € al mes i Mollet a 721 €: 24 € de diferència sobre 191 contractes amb fiança dipositada entre totes dues.

Comparar ciutats serveix per situar-se, no per posar preu. Dins d'una mateixa ciutat la diferència entre barris sol ser més gran que la que hi ha entre aquestes dues.

Font: Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana i INCASÒL, Primer trimestre de 2026 · habitatge usat. Xifres d’habitatge usat, sense alterar.

Granollers · Lloguer

A Granollers es signa el lloguer a 826 € al mes

És la renda mitjana dels contractes amb fiança dipositada durant el trimestre, no el que es demana als portals.

826€/mes

La renda mitjana contractada a Granollers és de 826 € al mes.

La dada prové de l'INCASÒL i es calcula sobre 223 contractes amb la fiança ja dipositada. És a dir: lloguers signats, no preus demanats. La diferència entre una cosa i l'altra sol ser de diverses desenes d'euros.

Són 311 € menys al mes que la mitjana de Barcelona (1.137 €).

És la sisena més alta dels dotze municipis que segueix aquest diari.

Un contracte d'habitatge habitual dura cinc anys si el propietari és particular i set si és una empresa, amb la renda actualitzada segons l'índex que fixa l'INE.

Font: INCASÒL, 1T 2026 · 223 contractes. Xifres d’habitatge usat, sense alterar.

Barcelona · Esforç de compra

A Barcelona calen 27,4 anys de lloguer per pagar un pis

Quants anys de renda equivalen al preu de compra, sense comptar interessos ni despeses.

27,4anys

Un pis de 80 m² a Barcelona es tasa en 374.000 €. Llogat a 1.137 € al mes genera 13.644 € a l'any, així que la compra equival a 27,4 anys de lloguer.

És la lectura inversa de la rendibilitat: com més anys, més car resulta comprar respecte a llogar. No inclou interessos d'hipoteca, impostos de compra ni reformes, que allarguen el compte.

Com a referència, la mitjana estatal s'ha mogut històricament entre els 15 i els 25 anys segons el cicle.

Barcelona és la segona més cara dels dotze municipis de la zona, i la segona més alta en lloguer. Quan aquestes dues posicions no coincideixen és on apareixen les oportunitats.

Font: Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana i INCASÒL, Primer trimestre de 2026. Xifres d’habitatge usat, sense alterar.

El mercat, municipi a municipi

MunicipiPis 80 m²LloguerRenda
Sant Cugat402.900 €1.476 €4,4 %
Barcelona374.000 €1.137 €3,6 %
Cerdanyola233.500 €906 €4,7 %
Barberà206.800 €857 €5,0 %
Granollers202.100 €826 €4,9 %
Ripollet198.400 €751 €4,5 %
Santa Perpètua de Mogoda198.000 €745 €4,5 %
Mollet196.200 €721 €4,4 %
Rubí196.100 €816 €5,0 %
Sabadell193.700 €869 €5,4 %
Montcada i Reixac184.800 €663 €4,3 %
Terrassa183.200 €765 €5,0 %

Valor tasat d’habitatge usat (Ministeri d’Habitatge) i renda mitjana dels contractes amb fiança dipositada (INCASÒL). La rendibilitat bruta és la renda anual sobre el preu de compra, abans d’IBI, comunitat, assegurança, impostos i mesos buits.

Veure edicions anteriors