El Diario de la Vivienda

L’Ajuntament de Barcelona elevarà fins al 150% el recàrrec de l’IBI aplicable als habitatges d’ús turístic. La mesura s’empara en els nous decrets d’habitatge i endureix la fiscalitat local d’aquest tipus de pisos, que ja funcionen dins d’un règim específic d’autorització i control municipal.

L’IBI és un impost municipal que paguen els titulars de béns immobles. Els ajuntaments el poden modular dins dels marges legals, i els recàrrecs serveixen per encarir determinats usos quan la normativa ho permet. A Barcelona, l’habitatge turístic fa anys que és al centre del debat pel seu impacte sobre l’oferta residencial i la convivència veïnal.

Per als propietaris de pisos turístics, el canvi pot comportar un cost anual més alt si s’aprova i s’aplica en l’ordenança fiscal corresponent. Per al mercat residencial, l’efecte real dependrà de com reaccionin els titulars i de l’evolució de la regulació turística.

El Govern espanyol ha aprovat de nou dos decrets d’habitatge amb 21 mesures que s’hauran de votar a la Diputació Permanent. Els textos recuperen l’escut antidesnonaments, canvis en els anuncis de lloguer, ajuts i finançament per al primer habitatge, suport a la construcció i l’ampliació fins al 2030 del veto a compres considerades especulatives per part de fons. També es preveuen controls vinculats al valor de mercat, amb informe de taxació, i excepcions lligades a l’ús social i a bones pràctiques.

Els decrets llei permeten a l’Executiu aprovar mesures urgents, però necessiten convalidació parlamentària. En habitatge, el debat combina lloguer, compra, desnonaments, finançament públic i límits a operacions de grans inversors. Una de les novetats és que els anuncis de lloguer hauran d’incorporar l’índex de referència, un indicador públic pensat per comparar rendes en zones tensionades o amb problemes d’accés.

Per a propietaris i llogaters, l’impacte dependrà de quins textos es convalidin i de com es despleguin. Caldrà seguir sobretot les obligacions en anuncis, les possibles pròrrogues o proteccions davant desnonaments i les condicions dels ajuts a la compra.

La dificultat dels joves per pagar un habitatge s’ha convertit en un assumpte polític en districtes disputats de Pennsilvània, on pot influir en el control del Congrés dels Estats Units. Molts votants joves assenyalen el cost de llogar o comprar com una preocupació central, però no confien que els candidats ofereixin una solució eficaç.

Els Estats Units arrosseguen un problema d’assequibilitat residencial per la combinació de preus alts, lloguers elevats, tipus d’interès més exigents i manca d’oferta en moltes àrees. Una part de la política d’habitatge depèn de governs locals i estatals, com la planificació urbanística, mentre que el Congrés federal pot actuar sobre finançament, ajuts o programes públics.

Per a propietaris i llogaters a Espanya no hi ha cap efecte directe. Sí que mostra una tendència comuna en moltes economies: l’habitatge car pesa cada vegada més en el vot, però les respostes solen ser lentes i repartides entre diverses administracions.