El Diario de la Vivienda

Catalunya ha guanyat població des del 2008, en passar de 7,29 milions d’habitants a 8,21 milions el 2025. En el mateix període, la producció d’habitatge nou va caure amb força: el 2008 es van acabar 71.000 habitatges i el 2025 poc més de 6.500, malgrat un petit repunt recent.

El canvi s’explica per l’esclat de la bombolla immobiliària, que va frenar promocions i va tancar el crèdit bancari a molts projectes. Des d’aleshores, la construcció no ha recuperat els ritmes previs, mentre la demanda residencial ha continuat augmentant pel creixement demogràfic i pels canvis en les llars.

Per als propietaris, una oferta escassa pot sostenir la demanda de compra i de lloguer, tot i que depèn molt de cada zona i del preu. Per als llogaters, sovint es tradueix en més competència pels pisos disponibles i més dificultats d’accés.

Les protestes pel dret a l’habitatge s’han estès més enllà de la Puerta del Sol. S’han organitzat acampades a València, Barcelona, Saragossa i Sevilla. A Barcelona, la protesta de plaça de Catalunya va continuar creixent i va decidir mantenir-se malgrat el temporal i l’alerta per pluges torrencials.

La mobilització arriba després de marxes multitudinàries en què es va reclamar una aturada laboral. La CGT vol impulsar una vaga general per l’habitatge, mentre CCOO i UGT continuen valorant com respondre al malestar social. L’habitatge s’ha convertit en un focus de protesta per la pujada de preus i les dificultats d’accés.

Per a propietaris i llogaters, aquestes mobilitzacions poden augmentar la pressió política per a noves mesures. No impliquen per si soles canvis legals immediats, però mostren que el debat sobre lloguers, preus i oferta continuarà molt present.

El rebuig del Congrés a convalidar dos decrets d’habitatge del Govern ha situat la matèria al centre de la crisi legislativa i del debat electoral. Es discuteix si el ‘no’ pot beneficiar Junts en un eventual avançament electoral, mentre creixen les crítiques al tacticisme i a la manera com s’ha explicat el contingut dels decrets.

A Espanya, els decrets llei del Govern han de ser convalidats pel Congrés per mantenir-se en vigor. L’habitatge combina mesures tècniques amb posicions ideològiques molt marcades: intervenció pública, mercat, lloguer, propietat i protecció social. Per això pot pesar tant en la negociació parlamentària com en campanya.

Per a propietaris i llogaters, l’efecte principal és la incertesa. Si una mesura no supera la convalidació, no convé donar per fet que s’aplicarà. Qualsevol decisió rellevant exigeix revisar la norma vigent en cada moment o consultar un professional.