El Diario de la Vivienda

Sabadell ja supera el ritme d’un desnonament al dia i set de cada deu persones afectades provenen del lloguer. El Sindicat de Llogateres, la PAH i també propietaris van reclamar mesures de fons després del fracàs dels decrets d’habitatge del Govern espanyol, que van considerar insuficients i van qualificar de “pegat”.

L’augment dels llançaments vinculats al lloguer reflecteix una tensió coneguda en moltes ciutats: rendes elevades, contractes que vencen i llars amb poc marge econòmic. La PAH va néixer lligada als desnonaments hipotecaris, mentre que els sindicats de llogaters s’han centrat en la pressió del mercat del lloguer. Tots dos espais conflueixen ara en la demanda de més protecció residencial.

Per als llogaters, la dada apunta a una vulnerabilitat creixent en el lloguer. Per als propietaris, mostra que qualsevol canvi normatiu afecta un mercat tensionat i convé revisar obligacions i garanties abans de signar o renovar contractes.

El Sindicat de Llogateres ha convocat mobilitzacions per intentar aturar tres desnonaments previstos a Sant Cugat. L’actuació del col·lectiu torna a situar els llançaments judicials al centre del debat local sobre l’habitatge, tot i que no s’han detallat les circumstàncies concretes de cada cas.

Un desnonament és la fase final d’un procediment judicial que permet recuperar la possessió d’un habitatge. Pot derivar de conflictes diversos, com impagaments o finalització de contractes, i de vegades se suspèn o s’ajorna si hi concorren situacions de vulnerabilitat i així ho acorda el jutjat dins del marc legal aplicable.

Per als llogaters, aquestes convocatòries mostren la importància de conèixer a temps la situació jurídica del contracte i els recursos socials disponibles. Per als propietaris, recorden que els procediments de recuperació d’habitatge poden veure’s afectats per tràmits judicials, serveis socials i mobilització veïnal.

El Congrés va rebutjar els decrets d’habitatge del Govern espanyol amb els vots de Junts, PP i Vox, malgrat l’oferta de tramitar-los després com a projecte de llei. En decaure, queden sense efecte mesures com l’escut antidesnonaments, pròrrogues de contractes, límits a actualitzacions de renda, rebaixes fiscals, ajuts a la compra i la regulació del lloguer temporal i d’habitacions. Junts va plantejar un text alternatiu amb menys regulació i més pes per als propietaris.

A Espanya, un reial decret llei pot entrar en vigor de manera immediata, però ha de ser convalidat pel Congrés per mantenir-se. Aquestes normes s’havien presentat en plena pressió social per l’accés a l’habitatge i per la inseguretat de moltes llars de lloguer.

El rebuig afecta especialment llogaters pendents de renovació abans del 2028 i famílies vulnerables amb desnonaments previstos. Per als propietaris, es manté obert el debat sobre incentius, límits i seguretat jurídica en el lloguer.