Vallès
La meitat de les subhastes d’habitatge a Terrassa queden sense licitadors
El Portal de Subhastes del BOE va registrar fins a l’octubre 20 lots d’habitatge a Terrassa i 10 van acabar sense comprador. La manca de licitadors conviu amb un mercat de segona mà molt actiu a la ciutat.
Per Damián Ortells ·
Terrassa encapçala el mercat d’habitatge usat al Vallès Occidental segons les dades de Verithic: la plataforma d’intel·ligència immobiliària registra 3.580 compravendes de segona mà en els darrers dotze mesos. La xifra supera la dels municipis veïns i arriba en una ciutat on el preu continua sent un dels factors que expliquen l’activitat compradora.
Al costat de la compravenda ordinària, les subhastes públiques apareixen com una altra via per accedir a un habitatge. Són immobles que arriben al Portal de Subhastes del BOE procedents de procediments judicials, expedients tributaris, actuacions de la Seguretat Social o altres processos administratius. Hi pot haver pisos, cases, xalets, dúplex, àtics o estudis.
El balanç provincial mostra que aquesta via no sempre atrau compradors. Fins al 12 d’octubre, a la província de Barcelona s’havien consultat 373 anuncis o lots d’habitatge al portal oficial del BOE. D’aquests, 161 van acabar sense cap oferta, el 43,2% del total, segons un informe de Subastas de Viviendas.
En els casos en què sí que hi va haver licitació, la puja màxima mitjana es va situar en el 67,3% del valor de subhasta. És a dir, quan hi ha interès, les ofertes guanyadores o més altes acostumen a quedar per sota del valor fixat per a la subhasta, tot i que cada expedient depèn de les seves càrregues, ocupació, ubicació i estat.
Al Vallès Occidental, Terrassa acumulava fins a l’octubre 20 resultats d’habitatge al portal del BOE. La meitat, 10, van acabar sense comprador. Sabadell va registrar 30 resultats, amb 20 sense ofertes, i Rubí en va tenir 9, dels quals 4 van quedar sense licitadors.
A 1 de novembre constava oberta a Terrassa una subhasta procedent de la Seguretat Social: un habitatge de 28 metres quadrats situat a l’avinguda del Pintor Mir, amb un preu de sortida de poc més de 44.000 euros.
L’explicació del baix interès es troba en les condicions del procés. Els experts citats per Subastas de Viviendas assenyalen tres punts que qualsevol licitador ha de revisar abans de presentar una oferta: el dipòsit previ, les càrregues anteriors de l’immoble i la situació de possessió. Entre aquestes càrregues hi pot haver deutes d’IBI o de comunitat, i la possessió determina si l’habitatge està ocupat i si es pot visitar abans de comprar.
També pesa el finançament. En una subhasta sol caldre pagar al comptat o disposar de finançament immediat, perquè el calendari del procediment no encaixa amb una hipoteca ordinària. Això deixa en millor posició compradors professionals, immobiliàries o inversors amb liquiditat.
L’organisme que treu l’immoble a subhasta també hi influeix. A la província de Barcelona, els habitatges de l’Agència Tributària van tenir molta més demanda: només el 3,8% van quedar sense oferta. En les subhastes judicials, que són la majoria, el percentatge sense licitadors va ser del 35,9%.