Barcelona · Vallès Occidental

El Diario de la Vivienda

Barcelona · Sabadell · Terrassa · Rubí · Sant Cugat · Cerdanyola

dimecres, 28 d'octubre de 2026

Edició del dimecres, 28 d'octubre de 2026

El que ha passat

dimarts, 27 d'octubre de 2026

Vallès

Sabadell rebutja comprar dos blocs amb 30 pisos ocupats per activistes de la PAH

El ple de Sabadell ha rebutjat la compra de dos blocs amb 30 habitatges ocupats per activistes de la PAH. La proposta havia entrat en el debat municipal sobre habitatge i no ha tirat endavant després de la votació dels grups.

La PAH, Plataforma d’Afectades per la Hipoteca, va néixer durant la crisi immobiliària per donar suport a persones amb problemes d’habitatge i aturar desnonaments. La compra pública d’edificis pot servir per ampliar el parc social, però exigeix acord polític, encaix pressupostari i revisió tècnica i jurídica.

Per a propietaris i llogaters, el cas reflecteix la tensió entre la manca d’habitatge assequible, l’ocupació d’immobles i les eines municipals per intervenir en el mercat. No implica per si sol un canvi general de normes.

Vallès

Un centenar de llogaters del carrer Pau Marsal, en risc d’haver de marxar

Al voltant d’un centenar de llogaters del carrer Pau Marsal estan amenaçats d’haver de deixar els seus habitatges. El cas se suma als conflictes de lloguer que afecten finques senceres al Vallès.

Continua llegint ›

Al voltant d’un centenar de llogaters del carrer Pau Marsal estan en risc d’haver de deixar els seus habitatges. El cas afecta veïns d’una mateixa zona i se suma a altres conflictes de lloguer que han implicat finques senceres al Vallès.

En conflictes d’aquest tipus, el punt clau acostuma a ser la situació dels contractes, la propietat de l’edifici i les comunicacions formals rebudes pels arrendataris. La Llei d’arrendaments urbans fixa el marc general dels lloguers, tot i que les garanties concretes depenen de cada contracte i de les circumstàncies de cada llar.

Per als llogaters, la prioritat és saber exactament què se’ls ha comunicat i en quina fase es troba el procediment. Per als propietaris, aquests casos mostren que les decisions sobre finques senceres poden tenir impacte social i mediàtic, a més de l’estrictament patrimonial.

Vallès

Els tràmits frenen la construcció d’habitatge protegit a Sant Cugat

La promoció d’habitatge protegit a Sant Cugat avança amb dificultats pels procediments administratius. La demora afecta una de les principals vies per ampliar l’oferta assequible al municipi.

Vallès

Avança el futur barri de Ca n’Ametller, amb més de 3.000 habitatges protegits

El projecte del futur barri de Ca n’Ametller, a Sant Cugat, fa nous passos. L’actuació preveu més de 3.000 habitatges de protecció oficial.

Barcelona

Barcelona detalla el servei municipal per prevenir desnonaments

L’Ajuntament de Barcelona disposa d’un servei orientat a evitar desnonaments i a informar els llogaters sobre els ajuts disponibles. L’atenció se centra en llars amb risc de perdre l’habitatge.

Barcelona

Els joves de Barcelona destinen fins al 85% del sou al lloguer

El cost del lloguer a Barcelona absorbeix fins al 85% del salari dels joves, segons les dades publicades. Més del 20% comparteix pis, un senyal del pes que l’habitatge té sobre l’emancipació.

Barcelona

L’acampada per l’habitatge a Barcelona es converteix en refugi per a persones sense llar

La protesta per l’habitatge instal·lada a Barcelona també s’ha convertit en un espai on dormen desenes de persones sense llar. La mobilització manté així una doble dimensió: reivindicació política i resposta informal a situacions d’exclusió residencial.

Barcelona

Un repàs als vuit anys de Colau assenyala el xoc entre promeses i resultats en habitatge

Un balanç dels mandats d’Ada Colau a Barcelona reconstrueix l’evolució dels seus compromisos en habitatge i les dificultats per complir-los. La peça situa la política d’habitatge com un dels eixos d’aquella etapa municipal.

Barcelona

El fred en molts pisos de Barcelona reobre el debat sobre la qualitat de l’habitatge

Molts pisos de Barcelona registren una sensació tèrmica pitjor del que indica el termòmetre. La qüestió apunta a l’estat dels edificis i al confort real dins dels habitatges.

Barcelona

Veïns de Barcelona denuncien problemes prolongats per un pis ocupat

Una comunitat de veïns de Barcelona denuncia una convivència deteriorada al voltant d’un pis ocupat. Relaten persones dormint a l’escala, baralles i una porta trencada des de fa anys.

Espanya

Comprar habitatge a Madrid i Barcelona exigeix més del 45% de la renda, segons Tinsa

Tinsa calcula que l’esforç per comprar habitatge a Madrid i Barcelona supera el 45% de la renda disponible. En part de les seves àrees metropolitanes, la càrrega supera el 50%, fet que confirma la pressió de preus també fora de les capitals.

Continua llegint ›

Tinsa calcula que comprar habitatge a Madrid i Barcelona exigeix destinar més del 45% de la renda disponible. En algunes zones de les seves àrees metropolitanes, l’esforç supera el 50%, cosa que mostra que la pressió dels preus no es limita a les capitals.

L’esforç de compra mesura quina part dels ingressos s’ha de dedicar a pagar un habitatge, normalment mitjançant una hipoteca. Quan el percentatge és alt, l’accessibilitat empitjora: les llars necessiten més renda, més estalvi previ o més finançament per comprar.

Per als propietaris que venen, aquestes dades apunten a un mercat amb preus elevats, però també a un límit clar per la capacitat de pagament dels compradors. Per a qui busca habitatge, reforcen la importància de revisar el finançament i comparar zones abans de comprometre’s.

Espanya

El Govern subvencionarà promotors privats per construir 2.500 habitatges públics de lloguer

El Ministeri d’Habitatge ha aprovat ajuts perquè operadors privats construeixin 2.500 habitatges en sòls públics de Casa 47. Els projectes se situen a Màlaga, Sevilla, València, Cantàbria i Guadalajara, sense actuacions a Madrid ni Barcelona, i els lloguers hauran de respectar condicions d’assequibilitat.

Espanya

Una enquesta veu suport transversal a apujar impostos a qui té més d’un habitatge

Una enquesta d’Idra indica que més de la meitat dels votants del PP i Vox donen suport a augmentar els impostos a qui posseeix més d’un habitatge. La mesura apareix com a part del debat sobre redistribució i pèrdua de poder adquisitiu.

Espanya

Veïns de Madrid denuncien 144 pisos turístics il·legals mentre continua el xoc polític

Veïns del barri madrileny de La Chispera han assenyalat 144 allotjaments turístics que consideren irregulars, amb adreces i gestors identificats. En paral·lel, el debat municipal sobre els desallotjaments va derivar en una resposta del ministre Pablo Bustinduy, que va demanar actuar contra els pisos turístics il·legals.

Espanya

Sindicats de llogateres i associacions criden a no comprar a grans cadenes fins a l’11N

La Confederació de Sindicats de Llogateres, Facua i Justícia Alimentària han convocat una vaga de compres cada dimecres fins a la vaga general de l’11 de novembre. La crida demana evitar supermercats, hipermercats i grans superfícies, però no el petit comerç.

Espanya

Estepona adjudica sòl per a 39 habitatges protegits a una promotora de Barcelona

L’Ajuntament d’Estepona ha adjudicat a una promotora de Barcelona un sòl destinat a construir 39 habitatges de protecció oficial. L’operació s’ha tancat per 22.100 euros.

Internacional

El mercat de l’habitatge congelat als Estats Units divideix els senyals per a les reformes

La manca de moviment al mercat residencial nord-americà està afectant de manera desigual les empreses de reformes. La situació empeny en direccions diferents els segments del sector que depenen de propietaris amb necessitats diverses.

Continua llegint ›

El poc moviment del mercat residencial als Estats Units està afectant de manera desigual les empreses de reformes. El sector atén clients amb necessitats diferents, i la situació actual empeny en direccions oposades algunes d’aquestes línies de negoci.

Les reformes solen dependre de dos grans motors: les obres vinculades a compravendes o mudances i les millores de propietaris que es queden al seu habitatge. Quan es redueixen les operacions, pot caure la demanda associada al canvi de casa, mentre es manté o creix la de manteniment, adaptació o millora de la llar actual.

Per a un propietari a Espanya, l’impacte directe és limitat, però serveix com a senyal de com l’activitat immobiliària condiciona sectors associats. Menys transaccions no sempre volen dir menys despesa en habitatge: pot canviar el tipus d’obra que es demana.

La dada del dia

DESNONAMENTS · CGPJ, 1T 2026

Catalunya concentra 1 de cada 4 desnonaments d'Espanya

921 desnonaments practicats en el trimestre, més que cap altra comunitat.

23%

Catalunya va registrar 921 desnonaments el 1T 2026, el 23 % dels 4.005 practicats a tot Espanya — més que cap altra comunitat autònoma, segons el Consell General del Poder Judicial.

D'aquests, 489 van venir d'impagaments de lloguer (Llei d'Arrendaments Urbans) i 217 d'execucions hipotecàries; Catalunya lidera també aquesta segona categoria, per davant d'Andalusia i la Comunitat Valenciana. Els 215 restants corresponen a altres causes que el CGPJ no desglossa.

La xifra nacional va baixar un 45,4 % respecte al mateix trimestre de 2025, però això no canvia el pes relatiu de Catalunya: continua sent la comunitat amb més desnonaments practicats.

Si tens un pis llogat i el llogater deixa de pagar, els terminis no els fixa el propietari: els fixa el jutjat. Com més aviat s'actua, més aviat es resol — i això sí que depèn de qui ho porti.

L'error més car és esperar. Cada mes sense actuar és un mes de renda perduda que gairebé mai es recupera, i el procediment no comença a córrer fins que es presenta la demanda: qui deixa passar el primer impagament perquè "segur que paga el que ve" sol acabar encadenant-ne diversos.

La prevenció continua sent més barata que el procés: verificar la solvència abans de signar evita la majoria d'aquests casos. Un cop dins del pis, el que decideix quant es triga a resoldre ja no és el propietari, és la via que s'esculli i amb quina rapidesa es mogui.

Font: Consell General del Poder Judicial, 1T 2026. Xifres d’habitatge usat, sense alterar.

Les dades d’avui

Sabadell · Comparativa

Comprar a Sabadell costa un 6 % més que a Terrassa

Les dues ciutats, amb les mateixes fonts i el mateix trimestre.

6 %més cara

Un pis de 80 m² es tasa en 193.700 € a Sabadell i en 183.200 € a Terrassa: 10.500 € de diferència.

On sí que se separen és en la renda: Sabadell rendeix 0,4 punts més a l'any (5,4 % davant de 5,0 %).

En lloguer, Sabadell es signa a 869 € al mes i Terrassa a 765 €: 104 € de diferència sobre 1.457 contractes amb fiança dipositada entre totes dues.

Comparar ciutats serveix per situar-se, no per posar preu. Dins d'una mateixa ciutat la diferència entre barris sol ser més gran que la que hi ha entre aquestes dues.

Font: Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana i INCASÒL, Primer trimestre de 2026 · habitatge usat. Xifres d’habitatge usat, sense alterar.

Terrassa · Lloguer

A Terrassa es signa el lloguer a 765 € al mes

És la renda mitjana dels contractes amb fiança dipositada durant el trimestre, no el que es demana als portals.

765€/mes

La renda mitjana contractada a Terrassa és de 765 € al mes.

La dada prové de l'INCASÒL i es calcula sobre 749 contractes amb la fiança ja dipositada. És a dir: lloguers signats, no preus demanats. La diferència entre una cosa i l'altra sol ser de diverses desenes d'euros.

Són 372 € menys al mes que la mitjana de Barcelona (1.137 €).

És la vuitena més alta dels dotze municipis que segueix aquest diari.

Un contracte d'habitatge habitual dura cinc anys si el propietari és particular i set si és una empresa, amb la renda actualitzada segons l'índex que fixa l'INE.

Font: INCASÒL, 1T 2026 · 749 contractes. Xifres d’habitatge usat, sense alterar.

Rubí · Esforç de compra

A Rubí calen 20,0 anys de lloguer per pagar un pis

Quants anys de renda equivalen al preu de compra, sense comptar interessos ni despeses.

20,0anys

Un pis de 80 m² a Rubí es tasa en 196.100 €. Llogat a 816 € al mes genera 9.792 € a l'any, així que la compra equival a 20,0 anys de lloguer.

És la lectura inversa de la rendibilitat: com més anys, més car resulta comprar respecte a llogar. No inclou interessos d'hipoteca, impostos de compra ni reformes, que allarguen el compte.

Com a referència, la mitjana estatal s'ha mogut històricament entre els 15 i els 25 anys segons el cicle.

Rubí és la novena més cara dels dotze municipis de la zona, i la setena més alta en lloguer. Quan aquestes dues posicions no coincideixen és on apareixen les oportunitats.

Font: Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana i INCASÒL, Primer trimestre de 2026. Xifres d’habitatge usat, sense alterar.

Sant Cugat · Rendibilitat

Comprar per llogar a Sant Cugat renta un 4,4 % brut

402.900 € de compra davant de 17.712 € de renda a l'any.

4,4 %

Un pis de 80 m² a Sant Cugat es tasa en 402.900 € i el seu lloguer mitjà és de 1.476 € al mes: 17.712 € a l'any. La rendibilitat bruta surt del 4,4 %.

Bruta vol dir abans de tot: IBI, comunitat, assegurança, derrames, l'IRPF dels ingressos i els mesos en què el pis és buit. La neta queda força per sota.

És la desena més alta dels dotze municipis de la zona. Convé desconfiar de la drecera d'anar sempre a la més rendible: la rendibilitat alta sol venir amb preus baixos, i els preus baixos amb menys demanda de lloguer i més rotació.

El número serveix per comparar municipis entre si, no per decidir una compra. Un pis concret pot rendir força més o força menys que la mitjana de la seva ciutat.

Font: Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana i INCASÒL, Primer trimestre de 2026. Xifres d’habitatge usat, sense alterar.

El mercat, municipi a municipi

MunicipiPis 80 m²LloguerRenda
Sant Cugat402.900 €1.476 €4,4 %
Barcelona374.000 €1.137 €3,6 %
Cerdanyola233.500 €906 €4,7 %
Barberà206.800 €857 €5,0 %
Granollers202.100 €826 €4,9 %
Ripollet198.400 €751 €4,5 %
Santa Perpètua de Mogoda198.000 €745 €4,5 %
Mollet196.200 €721 €4,4 %
Rubí196.100 €816 €5,0 %
Sabadell193.700 €869 €5,4 %
Montcada i Reixac184.800 €663 €4,3 %
Terrassa183.200 €765 €5,0 %

Valor tasat d’habitatge usat (Ministeri d’Habitatge) i renda mitjana dels contractes amb fiança dipositada (INCASÒL). La rendibilitat bruta és la renda anual sobre el preu de compra, abans d’IBI, comunitat, assegurança, impostos i mesos buits.

Veure edicions anteriors