Barcelona · Vallès Occidental

El Diario de la Vivienda

Barcelona · Sabadell · Terrassa · Rubí · Sant Cugat · Cerdanyola

dilluns, 26 d'octubre de 2026

Edició del dilluns, 26 d'octubre de 2026

El que ha passat

diumenge, 25 d'octubre de 2026

Vallès

El Vallès Oriental relaciona habitatge i futur del treball

Una anàlisi local posa el focus en la relació entre l’accés a l’habitatge i l’organització futura del treball al Vallès Oriental. La idea central és que on pot viure la població, i en quines condicions, també condiciona els desplaçaments, la disponibilitat de treballadors i la capacitat de les empreses per atreure o retenir talent.

La comarca combina municipis residencials, activitat industrial i connexions amb l’àrea metropolitana de Barcelona. En territoris així, el preu de l’habitatge, l’oferta de lloguer i la distància fins al lloc de treball influeixen en decisions quotidianes: acceptar una feina, teletreballar, canviar de municipi o assumir més temps de transport.

Per a propietaris i llogaters, el debat apunta a una qüestió de fons: l’habitatge no és només un actiu o una despesa familiar, sinó també una peça de l’economia local. Si l’accés es complica, pot afectar la demanda, la mobilitat i l’equilibri entre municipis.

Vallès

Un habitatge d’inserció de Sabadell incorpora energia fotovoltaica

L’habitatge d’inserció Himàlaia, a Sabadell, ha millorat l’eficiència energètica amb la instal·lació de fonts renovables, concretament plaques fotovoltaiques.

Barcelona

Barcelona estudia enderrocar 1.800 pisos al Besòs

L’Ajuntament de Barcelona contempla l’enderroc de 1.800 habitatges al Besòs. L’operació obre la possibilitat que 300 propietaris quedin sense reallotjament, segons la informació coneguda.

Continua llegint ›

L’Ajuntament de Barcelona estudia una operació al Besòs que inclouria l’enderroc de 1.800 habitatges. La informació coneguda apunta, a més, que uns 300 propietaris podrien quedar fora del reallotjament, un extrem especialment sensible en qualsevol transformació urbana d’aquesta escala.

Les operacions de renovació urbana solen combinar planejament, substitució d’edificis, possibles indemnitzacions i, en alguns casos, drets de reallotjament. Aquests drets no són automàtics per a tothom: depenen del marc urbanístic aprovat, de la situació de cada habitatge i de les condicions que fixi l’administració.

Per als propietaris afectats, el més rellevant serà conèixer amb precisió l’abast del pla, els criteris de reallotjament o compensació i el calendari administratiu quan es concreti. Per als llogaters, una actuació així pot generar incertesa sobre continuïtat, trasllat i condicions futures, tot i que els efectes concrets dependran del projecte definitiu.

Barcelona

Barcelona suma uns 2.400 habitatges l’any al parc residencial

El parc residencial de la ciutat de Barcelona creix a un ritme aproximat de 2.400 habitatges anuals. La dada apunta a una ampliació sostinguda, però limitada, de l’oferta d’habitatge a la capital catalana.

Barcelona

Famílies de Barcelona poden demanar fins a 9.000 euros per millorar l’habitatge

S’han obert ajuts per a famílies de Barcelona que vulguin fer millores a l’habitatge. La quantia pot arribar als 9.000 euros si es compleixen els requisits previstos.

Barcelona

Barcelona preveu ajuts de 2.500 euros per a comunitats que vetin pisos turístics

Una nova línia d’ajuts a Barcelona ofereix 2.500 euros vinculats a la prohibició de pisos turístics. La mesura s’adreça a qui compleixi les condicions per sol·licitar-la.

Barcelona

Sostre Cívic critica la gestió lucrativa d’habitatge social

David Guàrdia, codirector de Sostre Cívic, defensa el model cooperatiu d’habitatge i qüestiona que operadors privats amb ànim de lucre gestionin habitatge social. L’entitat preveu manifestar-se davant l’Ajuntament de Barcelona.

Catalunya

Els municipis catalans amb lloguers topats tenen sòl pendent per a 423.600 habitatges

Als municipis declarats zona de mercat residencial tensat hi ha sòl per construir 423.600 habitatges en parcel·les encara no integrades a la trama urbana. La paradoxa és que, mentre el sector assenyala la manca de sòl com a fre a l’obra nova, aquests terrenys continuen sense arribar al mercat perquè abans s’han d’urbanitzar.

Espanya

El País Basc reforça el model d’habitatge protegit i lloguer social

El País Basc ha comprat 500 habitatges a un gran fons i manté una estratègia basada en més habitatge protegit, reserves de sòl i lloguer social. Entre les actuacions també hi ha la reconversió d’una antiga presó.

Continua llegint ›

El País Basc ha comprat 500 habitatges a un gran fons i manté una política centrada a ampliar l’habitatge protegit i el lloguer social. L’estratègia inclou també reserves de sòl per a aquests usos i la reconversió d’una antiga presó en habitatge.

L’habitatge protegit és aquell subjecte a condicions públiques d’accés, preu o renda, i sol destinar-se a llars que compleixen determinats requisits. Les reserves de sòl permeten que una part del desenvolupament urbanístic s’orienti a habitatge assequible, mentre que el lloguer social busca augmentar el parc disponible amb rendes per sota del mercat.

Per als llogaters que compleixin les condicions, més parc públic o protegit pot obrir opcions fora del mercat lliure. Per als propietaris, mostra una via d’intervenció pública basada en comprar habitatge existent i reservar sòl, tot i que els efectes depenen de cada territori i de l’execució dels projectes.

Internacional

El Regne Unit afegirà 1.000 milions de lliures a l’habitatge social i assequible

El pressupost britànic inclourà 1.000 milions de lliures addicionals per a habitatge social i assequible. Amb aquesta aportació, el programa a deu anys superarà els 40.000 milions de lliures.

Continua llegint ›

El pressupost britànic incorporarà 1.000 milions de lliures addicionals per a habitatge social i assequible. Amb aquesta aportació, el programa previst per a deu anys superarà els 40.000 milions de lliures, segons les xifres anunciades.

Al Regne Unit, l’habitatge social i assequible forma part d’un sistema en què administracions i entitats especialitzades promouen o gestionen llars amb condicions diferents de les del mercat lliure. La manca d’oferta assequible és un problema persistent en moltes zones, i per això la inversió pública s’utilitza per augmentar el parc disponible.

Per a propietaris i llogaters a Espanya, el moviment no té efectes directes, però serveix com a referència comparada. Augmentar l’habitatge no sotmès plenament al mercat pot alleujar pressió sobre certes llars, tot i que l’impacte real depèn del sòl disponible, la construcció, la gestió i els terminis d’execució.

La dada del dia

IMPOSTOS · PROVÍNCIA DE BARCELONA

Hisenda parteix de 3.414 € el metre quadrat, no del que tu diguis

El valor de referència surt de 16.066 taxacions reals del trimestre.

273.100€

El valor tasat mitjà de l'habitatge usat a la província de Barcelona és de 3.414 €/m². Per a un pis de 80 metres són 273.100 €.

Aquesta xifra importa més del que sembla: els impostos que graven un habitatge —transmissions, successions, donacions— no es calculen sobre el que declarin les parts, sinó sobre un valor de referència que l'Administració fixa pel seu compte. Escripturar per sota no estalvia impostos; només obre una comprovació.

La mitjana és de tota la província. Entre Sant Cugat i Manresa hi ha un 224 % de diferència, així que per a un cas concret la mitjana no serveix.

Afecta més operacions de les que sembla: no només una compravenda. Una herència, una donació entre pares i fills o repartir un pis en una separació també es valoren contra aquesta mateixa referència, i aquí és on més gent s'emporta la sorpresa —ningú mira el valor de referència fins que li arriba la liquidació.

L'única manera de saber el valor de referència exacte d'un pis concret, i no la mitjana de la província, és consultar-lo a la seu electrònica del Cadastre abans de signar res: és gratuït i triga un minut.

Font: Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana i INCASÒL, Primer trimestre de 2026 · 38 municipis de la província de Barcelona. Xifres d’habitatge usat, sense alterar.

Les dades d’avui

Cerdanyola · Preu de venda

Un pis de 80 m² a Cerdanyola es tasa en 233.500 €

El valor de referència de l'habitatge usat a Cerdanyola és de 2.919 € el metre quadrat.

233.500€

L'habitatge usat a Cerdanyola té un valor tasat mitjà de 2.919 €/m². Per a un pis de 80 metres construïts són 233.500 €.

La xifra no surt de preus d'anunci: prové de 177 taxacions reals fetes al municipi durant el trimestre i recollides pel Ministeri d'Habitatge.

Valor tasat és la referència conservadora que un banc fa servir per concedir una hipoteca. El preu que finalment s'escriptura sol situar-se per sobre, i la mitjana d'una ciutat no recull ni la planta, ni l'ascensor, ni l'estat de la cuina.

El municipi no té prou obra nova aquest trimestre per calcular-ne la mitjana a part.

Entre els dotze municipis que segueix aquest diari, Cerdanyola és la tercera més cara per comprar.

Font: Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana, Primer trimestre de 2026 · 177 taxacions. Xifres d’habitatge usat, sense alterar.

Barberà · Comparativa

Comprar a Barberà costa un 7 % més que a Sabadell

Les dues ciutats, amb les mateixes fonts i el mateix trimestre.

7 %més cara

Un pis de 80 m² es tasa en 206.800 € a Barberà i en 193.700 € a Sabadell: 13.100 € de diferència.

On sí que se separen és en la renda: Barberà rendeix 0,4 punts menys a l'any (5,0 % davant de 5,4 %).

En lloguer, Barberà es signa a 857 € al mes i Sabadell a 869 €: 12 € de diferència sobre 766 contractes amb fiança dipositada entre totes dues.

Comparar ciutats serveix per situar-se, no per posar preu. Dins d'una mateixa ciutat la diferència entre barris sol ser més gran que la que hi ha entre aquestes dues.

Font: Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana i INCASÒL, Primer trimestre de 2026 · habitatge usat. Xifres d’habitatge usat, sense alterar.

Ripollet · Lloguer

A Ripollet es signa el lloguer a 751 € al mes

És la renda mitjana dels contractes amb fiança dipositada durant el trimestre, no el que es demana als portals.

751€/mes

La renda mitjana contractada a Ripollet és de 751 € al mes.

La dada prové de l'INCASÒL i es calcula sobre 74 contractes amb la fiança ja dipositada. És a dir: lloguers signats, no preus demanats. La diferència entre una cosa i l'altra sol ser de diverses desenes d'euros.

Són 386 € menys al mes que la mitjana de Barcelona (1.137 €).

És la novena més alta dels dotze municipis que segueix aquest diari.

Un contracte d'habitatge habitual dura cinc anys si el propietari és particular i set si és una empresa, amb la renda actualitzada segons l'índex que fixa l'INE.

Font: INCASÒL, 1T 2026 · 74 contractes. Xifres d’habitatge usat, sense alterar.

Montcada i Reixac · Esforç de compra

A Montcada i Reixac calen 23,2 anys de lloguer per pagar un pis

Quants anys de renda equivalen al preu de compra, sense comptar interessos ni despeses.

23,2anys

Un pis de 80 m² a Montcada i Reixac es tasa en 184.800 €. Llogat a 663 € al mes genera 7.956 € a l'any, així que la compra equival a 23,2 anys de lloguer.

És la lectura inversa de la rendibilitat: com més anys, més car resulta comprar respecte a llogar. No inclou interessos d'hipoteca, impostos de compra ni reformes, que allarguen el compte.

Com a referència, la mitjana estatal s'ha mogut històricament entre els 15 i els 25 anys segons el cicle.

Montcada i Reixac és l'onzena més cara dels dotze municipis de la zona, i la dotzena més alta en lloguer. Quan aquestes dues posicions no coincideixen és on apareixen les oportunitats.

Font: Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana i INCASÒL, Primer trimestre de 2026. Xifres d’habitatge usat, sense alterar.

El mercat, municipi a municipi

MunicipiPis 80 m²LloguerRenda
Sant Cugat402.900 €1.476 €4,4 %
Barcelona374.000 €1.137 €3,6 %
Cerdanyola233.500 €906 €4,7 %
Barberà206.800 €857 €5,0 %
Granollers202.100 €826 €4,9 %
Ripollet198.400 €751 €4,5 %
Santa Perpètua de Mogoda198.000 €745 €4,5 %
Mollet196.200 €721 €4,4 %
Rubí196.100 €816 €5,0 %
Sabadell193.700 €869 €5,4 %
Montcada i Reixac184.800 €663 €4,3 %
Terrassa183.200 €765 €5,0 %

Valor tasat d’habitatge usat (Ministeri d’Habitatge) i renda mitjana dels contractes amb fiança dipositada (INCASÒL). La rendibilitat bruta és la renda anual sobre el preu de compra, abans d’IBI, comunitat, assegurança, impostos i mesos buits.

Veure edicions anteriors