Barcelona · Vallès Occidental

El Diario de la Vivienda

Barcelona · Sabadell · Terrassa · Rubí · Sant Cugat · Cerdanyola

diumenge, 18 d'octubre de 2026

Edició del diumenge, 18 d'octubre de 2026

El que ha passat

dissabte, 17 d'octubre de 2026

Barcelona

El lloguer mitjà a Barcelona baixa respecte del 2024, però repunta l’últim any

El lloguer mitjà a Barcelona se situa ara gairebé un 5% per sota del nivell del 2024, en línia amb el que ha defensat el Govern espanyol. Però la lectura canvia si s’observa l’evolució més recent: en la comparació de l’últim any s’hi aprecia un repunt. La conclusió depèn del període triat i de quin indicador s’utilitzi.

Els preus del lloguer es poden mesurar amb contractes nous, anuncis, mitjanes o medianes, i cada mètode ofereix una fotografia diferent. A més, Barcelona forma part de les zones tensionades on s’apliquen límits de renda en determinats contractes, dins del marc de la Llei d’habitatge.

Per a propietaris i llogaters, la dada demana prudència. No n’hi ha prou amb una sola variació per fixar expectatives de preu: cal mirar referències comparables, el tipus de contracte i les normes aplicables en cada cas.

Barcelona

Barcelona compra un edifici d’habitatges al Raval

L’Ajuntament de Barcelona ha adquirit un edifici de pisos al Raval mitjançant els drets de tempteig i retracte. L’operació s’emmarca en l’ús d’instruments públics per intervenir en el mercat residencial.

Continua llegint ›

L’Ajuntament de Barcelona ha comprat un edifici d’habitatges al Raval utilitzant els drets de tanteig i retracte. L’operació permet incorporar l’immoble a l’actuació pública sobre el parc residencial en un barri amb una forta pressió habitacional.

El tanteig i el retracte són mecanismes legals que donen a l’administració prioritat per adquirir determinats immobles quan es venen, o per situar-se en la posició del comprador després de la venda si es compleixen les condicions previstes. S’utilitzen per ampliar o preservar habitatge públic i assequible.

Per a un propietari, aquests drets poden influir en algunes operacions de compravenda si l’immoble entra dins dels supòsits sotmesos a intervenció pública. Per als llogaters, el canvi de titularitat no permet anticipar per si sol efectes concrets: dependrà de l’ús que l’Ajuntament doni a l’edifici i de la situació de cada contracte.

Barcelona

La Vila Olímpica arriba a un lloguer mitjà de 2.600 euros al mes

Quaranta anys després que Barcelona fos escollida seu olímpica, el lloguer mitjà a la Vila Olímpica se situa en 2.600 euros mensuals. La dada reflecteix el nivell de preus en un dels barris transformats pels Jocs.

Barcelona

Un llogater de 69 anys afronta una amenaça de desnonament a Barcelona

Ivan Giesen, de 69 anys, està amenaçat de desnonament a Barcelona. Afirma que continua treballant i que el lloguer s’endú més de la meitat dels seus ingressos.

Catalunya

Un debat aborda si l’habitatge s’ha d’entendre com a necessitat, inversió o dret

Un episodi del pòdcast Tocar sostre analitza diferents maneres d’entendre l’habitatge: com a bé de primera necessitat, com a inversió o com a dret social. Hi participen Manuel Delgado, Josep Oliver i Carme Trilla, amb moderació de Carla Turró.

Espanya

El sector nega una retirada massiva de lloguers arran dels decrets d’habitatge

Portals i patronals immobiliàries descarten que els propietaris hagin retirat de manera generalitzada els anuncis de lloguer pels decrets d’habitatge aprovats el 7 d’octubre. Sí que apunten a una aturada temporal d’entre el 2% i el 5% de les ofertes mentre s’aclareix la convalidació de les mesures i el calendari electoral.

Continua llegint ›

Portals i patronals immobiliàries descarten que s’hagi produït una retirada massiva d’anuncis de lloguer després dels decrets d’habitatge aprovats el 7 d’octubre. Sí que admeten un fre temporal d’una part de l’oferta, estimat entre el 2% i el 5%, mentre s’aclareix la convalidació de les mesures i el calendari electoral.

Els decrets són normes aprovades pel Govern que poden entrar en vigor de manera immediata, però necessiten validació parlamentària per mantenir-se. En habitatge, qualsevol canvi sobre pròrrogues, contractes o lloguer temporal sol generar incertesa fins que queda clar el text definitiu i la seva aplicació.

Per als propietaris, la dada apunta més a cautela que no pas a una sortida general del mercat. Per als llogaters, pot traduir-se en menys anuncis disponibles de manera puntual, però no confirma per si sola un enfonsament de l’oferta.

Espanya

Les hipoteques fixes guanyen atractiu amb el repunt de l’euríbor

L’encariment de l’euríbor arriba en un moment en què els bancs endureixen les seves ofertes hipotecàries. En aquest context, les hipoteques variables perden pes davant de les fixes, que ofereixen més estabilitat i preus considerats competitius.

Continua llegint ›

Les hipoteques fixes guanyen atractiu en un moment de repunt de l’euríbor i d’enduriment de les ofertes bancàries. Els préstecs variables perden força davant productes fixos que ofereixen una quota més estable i preus que el mercat considera competitius.

L’euríbor és l’índex de referència més habitual en les hipoteques variables a Espanya. Quan puja, les quotes d’aquests préstecs es poden encarir en les revisions periòdiques. En una hipoteca fixa, el tipus es manté durant tota la vida del préstec, tot i que les condicions inicials i les comissions poden variar segons l’entitat.

Per a compradors i propietaris que estudiïn finançar o canviar la hipoteca, el context reforça la importància de comparar cost total, termini, comissions i tolerància al risc. Els qui ja tinguin una variable poden notar l’efecte de l’euríbor quan toqui revisar la quota.

La dada del dia

OBRA NOVA · PROVÍNCIA DE BARCELONA

L'obra nova es tasa un 19 % per sobre de la usada

4.070 €/m² davant dels 3.414 €/m² de l'habitatge de segona mà.

19 %

A la província de Barcelona el metre quadrat d'obra nova es tasa en 4.070 € i el d'habitatge usat en 3.414 €: un 19 % de diferència.

La bretxa explica per què la rehabilitació entra en tots els plans d'habitatge: el parc existent és enormement més gran que el que es construeix, i arreglar-lo costa menys que aixecar-lo.

Per a un propietari això té una lectura directa: reformar abans de vendre no sempre compensa, però un pis en estat vendible i un que necessita obres se separen en preu força més que el cost de la reforma.

També hi ha una diferència fiscal real entre totes dues, no només de preu: l'obra nova paga IVA (més l'impost d'actes jurídics documentats), mentre que l'habitatge usat paga l'impost de transmissions patrimonials. El tipus aplicable no és el mateix, així que dos pisos amb el preu final idèntic no surten igual de cars d'escripturar.

Per a qui compra per viure-hi, la pregunta que de debò importa no és quina és més barata de mitjana, sinó quant temps i diners exigeix deixar una usada a punt enfront d'entrar directament en una de nova — la bretxa del 19 % no inclou aquest compte.

Font: Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana i INCASÒL, Primer trimestre de 2026 · 38 municipis de la província de Barcelona. Xifres d’habitatge usat, sense alterar.

Les dades d’avui

Mollet · Esforç de compra

A Mollet calen 22,7 anys de lloguer per pagar un pis

Quants anys de renda equivalen al preu de compra, sense comptar interessos ni despeses.

22,7anys

Un pis de 80 m² a Mollet es tasa en 196.200 €. Llogat a 721 € al mes genera 8.652 € a l'any, així que la compra equival a 22,7 anys de lloguer.

És la lectura inversa de la rendibilitat: com més anys, més car resulta comprar respecte a llogar. No inclou interessos d'hipoteca, impostos de compra ni reformes, que allarguen el compte.

Com a referència, la mitjana estatal s'ha mogut històricament entre els 15 i els 25 anys segons el cicle.

Mollet és la vuitena més cara dels dotze municipis de la zona, i l'onzena més alta en lloguer. Quan aquestes dues posicions no coincideixen és on apareixen les oportunitats.

Font: Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana i INCASÒL, Primer trimestre de 2026. Xifres d’habitatge usat, sense alterar.

Santa Perpètua de Mogoda · Rendibilitat

Comprar per llogar a Santa Perpètua de Mogoda renta un 4,5 % brut

198.000 € de compra davant de 8.940 € de renda a l'any.

4,5 %

Un pis de 80 m² a Santa Perpètua de Mogoda es tasa en 198.000 € i el seu lloguer mitjà és de 745 € al mes: 8.940 € a l'any. La rendibilitat bruta surt del 4,5 %.

Bruta vol dir abans de tot: IBI, comunitat, assegurança, derrames, l'IRPF dels ingressos i els mesos en què el pis és buit. La neta queda força per sota.

És la vuitena més alta dels dotze municipis de la zona. Convé desconfiar de la drecera d'anar sempre a la més rendible: la rendibilitat alta sol venir amb preus baixos, i els preus baixos amb menys demanda de lloguer i més rotació.

El número serveix per comparar municipis entre si, no per decidir una compra. Un pis concret pot rendir força més o força menys que la mitjana de la seva ciutat.

Font: Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana i INCASÒL, Primer trimestre de 2026. Xifres d’habitatge usat, sense alterar.

Granollers · Comparativa

Granollers i Sabadell costen pràcticament el mateix

Les dues ciutats, amb les mateixes fonts i el mateix trimestre.

IGUAL

Un pis de 80 m² es tasa en 202.100 € a Granollers i en 193.700 € a Sabadell. La diferència no arriba al 5 %.

On sí que se separen és en la renda: Granollers rendeix 0,5 punts menys a l'any (4,9 % davant de 5,4 %).

En lloguer, Granollers es signa a 826 € al mes i Sabadell a 869 €: 43 € de diferència sobre 931 contractes amb fiança dipositada entre totes dues.

Comparar ciutats serveix per situar-se, no per posar preu. Dins d'una mateixa ciutat la diferència entre barris sol ser més gran que la que hi ha entre aquestes dues.

Font: Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana i INCASÒL, Primer trimestre de 2026 · habitatge usat. Xifres d’habitatge usat, sense alterar.

Barcelona · Esforç de compra

A Barcelona calen 27,4 anys de lloguer per pagar un pis

Quants anys de renda equivalen al preu de compra, sense comptar interessos ni despeses.

27,4anys

Un pis de 80 m² a Barcelona es tasa en 374.000 €. Llogat a 1.137 € al mes genera 13.644 € a l'any, així que la compra equival a 27,4 anys de lloguer.

És la lectura inversa de la rendibilitat: com més anys, més car resulta comprar respecte a llogar. No inclou interessos d'hipoteca, impostos de compra ni reformes, que allarguen el compte.

Com a referència, la mitjana estatal s'ha mogut històricament entre els 15 i els 25 anys segons el cicle.

Barcelona és la segona més cara dels dotze municipis de la zona, i la segona més alta en lloguer. Quan aquestes dues posicions no coincideixen és on apareixen les oportunitats.

Font: Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana i INCASÒL, Primer trimestre de 2026. Xifres d’habitatge usat, sense alterar.

El mercat, municipi a municipi

MunicipiPis 80 m²LloguerRenda
Sant Cugat402.900 €1.476 €4,4 %
Barcelona374.000 €1.137 €3,6 %
Cerdanyola233.500 €906 €4,7 %
Barberà206.800 €857 €5,0 %
Granollers202.100 €826 €4,9 %
Ripollet198.400 €751 €4,5 %
Santa Perpètua de Mogoda198.000 €745 €4,5 %
Mollet196.200 €721 €4,4 %
Rubí196.100 €816 €5,0 %
Sabadell193.700 €869 €5,4 %
Montcada i Reixac184.800 €663 €4,3 %
Terrassa183.200 €765 €5,0 %

Valor tasat d’habitatge usat (Ministeri d’Habitatge) i renda mitjana dels contractes amb fiança dipositada (INCASÒL). La rendibilitat bruta és la renda anual sobre el preu de compra, abans d’IBI, comunitat, assegurança, impostos i mesos buits.

Veure edicions anteriors