Barcelona · Vallès Occidental

El Diario de la Vivienda

Barcelona · Sabadell · Terrassa · Rubí · Sant Cugat · Cerdanyola

dimecres, 14 d'octubre de 2026

Edició del dimecres, 14 d'octubre de 2026

El que ha passat

dimarts, 13 d'octubre de 2026

Vallès

Cerdanyola projecta un nou barri amb 1.116 habitatges davant de Can Magí

Cerdanyola del Vallès preveu impulsar un nou barri de 1.116 habitatges davant de Can Magí. El projecte obriria una nova bossa residencial al municipi, en una zona cridada a absorbir part de la demanda d’habitatge de l’entorn metropolità.

Un desenvolupament d’aquest tipus depèn de la tramitació urbanística, la urbanització dels terrenys i les llicències d’edificació. Fins que no es concretin aquests passos, no es pot saber quan arribarien els habitatges ni amb quina combinació d’habitatge lliure, protegit o altres usos.

Per a propietaris i llogaters, la importància és en l’oferta futura. Més habitatge pot alleujar tensions si arriba en volum suficient i amb preus accessibles, tot i que els efectes se solen notar a mitjà o llarg termini i depenen de la demanda real.

Vallès

Badia del Vallès comença la retirada massiva d’amiant als habitatges

Badia del Vallès ha iniciat la retirada a gran escala d’amiant en tots els edificis residencials del municipi. L’actuació afecta directament el parc d’habitatge local.

Vallès

Terrassa preveu congelar impostos i augmentar la pressió sobre els pisos turístics

El projecte de pressupost de Terrassa per al 2027 s’enfila a 283 milions d’euros, un 6% més que el 2026, i planteja congelar els impostos. També inclou mesures per pressionar els pisos turístics, a més de partides destacades per a la Policia Municipal, TMESA i l’espai públic.

Vallès

La PAH de Sabadell diu que atura tres de cada quatre desnonaments programats

La PAH afirma que aconsegueix aturar tres de cada quatre desnonaments previstos a Sabadell. La dada reflecteix el pes de la mobilització antidesnonaments a la ciutat.

Vallès

L’habitatge centrarà la 51a Festa de Tardor de Sant Cugat

La 51a Festa de Tardor de Sant Cugat tindrà l’habitatge com a tema protagonista. La programació situarà la lluita per un habitatge digne al centre de la cita.

Vallès

Un article aborda el desnonament com una mesura de fort impacte social

Un text d’opinió planteja el desnonament com una eina amb efectes severs sobre les persones afectades.

Barcelona

Barcelona aprova un recàrrec del 150% a l’IBI per als grans titulars de pisos turístics

Barcelona ha aprovat apujar l’IBI un 150% als titulars de quatre o més llicències de pisos turístics. La mesura afecta propietaris amb una cartera significativa d’habitatges destinats a ús turístic.

Continua llegint ›

Barcelona ha aprovat aplicar un recàrrec del 150% en l’IBI als titulars de quatre o més llicències de pisos turístics. La mesura s’adreça a propietaris amb una cartera rellevant d’habitatges destinats a ús turístic, no al petit propietari amb una sola llicència.

L’IBI és l’impost municipal que grava la propietat dels immobles. En ciutats amb una forta pressió turística i residencial, els ajuntaments han fet servir la fiscalitat i les llicències per intentar ordenar l’ús dels habitatges i reduir la concentració d’allotjaments turístics.

Per als titulars afectats, el canvi pot elevar de manera significativa el cost anual de mantenir aquests pisos com a turístics i afectar-ne la rendibilitat. Per al mercat residencial, la mesura apunta a desincentivar aquest ús, tot i que l’efecte real dependrà de quants habitatges quedin afectats i de les decisions dels propietaris.

Barcelona

Barcelona veu aval europeu a les seves crítiques als pisos turístics

L’Ajuntament de Barcelona va celebrar que la Comissió Europea admeti que els pisos turístics redueixen la disponibilitat d’habitatge. La posició europea reforça l’argument municipal sobre l’impacte d’aquest ús en el mercat residencial.

Barcelona

Aturat un desnonament a l’Eixample de Barcelona

El desnonament de la Btissam i les seves dues filles a l’Eixample va quedar aturat. La informació rebuda no concreta les condicions ni el termini de la suspensió.

Barcelona

Marc Giró defensa protegir el dret a l’habitatge a l’acampada de Barcelona

Marc Giró va intervenir a l’acampada de Barcelona i va afirmar que l’activitat econòmica ha de conviure amb la protecció del dret a l’habitatge.

Barcelona

Lluís Llanas planteja repensar l’habitatge més enllà de Barcelona

Lluís Llanas defensa en un article d’opinió que el debat sobre l’habitatge a Barcelona ha d’incorporar el creixement fora dels límits de la ciutat.

Catalunya

Illa demana a Brussel·les intervenir el mercat de l’habitatge

El president de la Generalitat, Salvador Illa, va reclamar a Brussel·les intervenir el mercat de l’habitatge. La seva agenda a la capital belga inclou reunions amb António Costa i Teresa Ribera.

Catalunya

Un article alerta de la financiarització de l’habitatge

Un text d’opinió sosté que l’habitatge està deixant de funcionar principalment com a llar i s’està convertint en un actiu financer global sotmès a les dinàmiques dels mercats.

Espanya

L’habitatge pesa en la vaga general i en la intenció de vot

Una enquesta apunta que el 60% dels entrevistats dona suport a la vaga general de l’11 de novembre per mesures d’habitatge i pujades salarials. El 64% diu que la crisi habitacional l’anima a votar i el 76% es mostra partidari d’intervenir el mercat de l’habitatge.

Continua llegint ›

Una enquesta situa l’habitatge al centre del malestar social i polític. El 60% dels entrevistats dona suport a la vaga general de l’11 de novembre, convocada per reclamar mesures d’habitatge i pujades salarials, mentre que un terç encara no sap si secundarà l’aturada.

El sondeig també apunta que el 64% afirma que la crisi habitacional l’anima a votar i que el 76% és partidari d’intervenir el mercat de l’habitatge. Tot i que el problema afecta votants de perfils diversos, la mobilització apareix amb més força entre electors del PSOE i de Sumar.

Per a propietaris i llogaters, la dada rellevant és política. Una majoria social favorable a mesures d’intervenció pot traduir-se en més pressió per regular lloguers, habitatge turístic, habitatge buit o ajuts públics, encara que una enquesta no implica per si sola canvis normatius immediats.

Espanya

Una anàlisi situa la tensió entre llogaters i propietaris com una nova fractura social

Una anàlisi sosté que les llars llogateres formen part dels segments més vulnerables de la classe treballadora i que la seva organització guanya protagonisme per la pressió del mercat. També vincula la crisi de l’habitatge amb diferències en abstenció i vot respecte d’altres grups.

Internacional

Milers de propietaris als Estats Units afronten pujades en hipoteques variables

Milers de propietaris amb hipoteques de tipus variable als Estats Units encaren la seva primera revisió després d’haver contractat interessos inicials baixos. L’ajust arriba en un context de tipus més alts i pot elevar les quotes.

Continua llegint ›

Milers de propietaris als Estats Units amb hipoteques de tipus variable afronten la primera revisió després d’haver contractat préstecs amb interessos inicials baixos. L’ajust arriba en un moment en què els tipus són més alts, de manera que les quotes poden pujar.

Les hipoteques variables solen oferir un període inicial amb un interès reduït o fix i, després, s’actualitzen segons un índex de referència i les condicions pactades. Quan el mercat de tipus canvia, la quota mensual pot variar de manera notable.

Per als propietaris, el risc és de liquiditat: una pujada de quota pot tensar el pressupost familiar si no estava prevista. Per als compradors, també recorda la diferència entre assumir una quota estable i acceptar un tipus inicial més baix a canvi de més incertesa futura.

Internacional

Amsterdam torna a aparèixer com a referència europea davant la crisi de l’habitatge

Una anàlisi planteja com altres capitals europees afronten la manca d’habitatge i es fixa en el cas d’Amsterdam. El text el presenta com una possible inspiració per a ciutats com València, Madrid o Barcelona.

La dada del dia

DESNONAMENTS · CGPJ, 1T 2026

Catalunya concentra 1 de cada 4 desnonaments d'Espanya

921 desnonaments practicats en el trimestre, més que cap altra comunitat.

23%

Catalunya va registrar 921 desnonaments el 1T 2026, el 23 % dels 4.005 practicats a tot Espanya — més que cap altra comunitat autònoma, segons el Consell General del Poder Judicial.

D'aquests, 489 van venir d'impagaments de lloguer (Llei d'Arrendaments Urbans) i 217 d'execucions hipotecàries; Catalunya lidera també aquesta segona categoria, per davant d'Andalusia i la Comunitat Valenciana. Els 215 restants corresponen a altres causes que el CGPJ no desglossa.

La xifra nacional va baixar un 45,4 % respecte al mateix trimestre de 2025, però això no canvia el pes relatiu de Catalunya: continua sent la comunitat amb més desnonaments practicats.

Si tens un pis llogat i el llogater deixa de pagar, els terminis no els fixa el propietari: els fixa el jutjat. Com més aviat s'actua, més aviat es resol — i això sí que depèn de qui ho porti.

L'error més car és esperar. Cada mes sense actuar és un mes de renda perduda que gairebé mai es recupera, i el procediment no comença a córrer fins que es presenta la demanda: qui deixa passar el primer impagament perquè "segur que paga el que ve" sol acabar encadenant-ne diversos.

La prevenció continua sent més barata que el procés: verificar la solvència abans de signar evita la majoria d'aquests casos. Un cop dins del pis, el que decideix quant es triga a resoldre ja no és el propietari, és la via que s'esculli i amb quina rapidesa es mogui.

Font: Consell General del Poder Judicial, 1T 2026. Xifres d’habitatge usat, sense alterar.

Les dades d’avui

Cerdanyola · Comparativa

Comprar a Cerdanyola costa un 42 % menys que a Sant Cugat

Les dues ciutats, amb les mateixes fonts i el mateix trimestre.

42 %més barata

Un pis de 80 m² es tasa en 233.500 € a Cerdanyola i en 402.900 € a Sant Cugat: 169.400 € de diferència a favor de Cerdanyola.

On sí que se separen és en la renda: Cerdanyola rendeix 0,3 punts més a l'any (4,7 % davant de 4,4 %).

En lloguer, Cerdanyola es signa a 906 € al mes i Sant Cugat a 1.476 €: 570 € de diferència sobre 469 contractes amb fiança dipositada entre totes dues.

Comparar ciutats serveix per situar-se, no per posar preu. Dins d'una mateixa ciutat la diferència entre barris sol ser més gran que la que hi ha entre aquestes dues.

Font: Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana i INCASÒL, Primer trimestre de 2026 · habitatge usat. Xifres d’habitatge usat, sense alterar.

Barberà · Lloguer

A Barberà es signa el lloguer a 857 € al mes

És la renda mitjana dels contractes amb fiança dipositada durant el trimestre, no el que es demana als portals.

857€/mes

La renda mitjana contractada a Barberà és de 857 € al mes.

La dada prové de l'INCASÒL i es calcula sobre 58 contractes amb la fiança ja dipositada. És a dir: lloguers signats, no preus demanats. La diferència entre una cosa i l'altra sol ser de diverses desenes d'euros.

Són 280 € menys al mes que la mitjana de Barcelona (1.137 €).

És la cinquena més alta dels dotze municipis que segueix aquest diari.

Un contracte d'habitatge habitual dura cinc anys si el propietari és particular i set si és una empresa, amb la renda actualitzada segons l'índex que fixa l'INE.

Font: INCASÒL, 1T 2026 · 58 contractes. Xifres d’habitatge usat, sense alterar.

Ripollet · Esforç de compra

A Ripollet calen 22,0 anys de lloguer per pagar un pis

Quants anys de renda equivalen al preu de compra, sense comptar interessos ni despeses.

22,0anys

Un pis de 80 m² a Ripollet es tasa en 198.400 €. Llogat a 751 € al mes genera 9.012 € a l'any, així que la compra equival a 22,0 anys de lloguer.

És la lectura inversa de la rendibilitat: com més anys, més car resulta comprar respecte a llogar. No inclou interessos d'hipoteca, impostos de compra ni reformes, que allarguen el compte.

Com a referència, la mitjana estatal s'ha mogut històricament entre els 15 i els 25 anys segons el cicle.

Ripollet és la sisena més cara dels dotze municipis de la zona, i la novena més alta en lloguer. Quan aquestes dues posicions no coincideixen és on apareixen les oportunitats.

Font: Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana i INCASÒL, Primer trimestre de 2026. Xifres d’habitatge usat, sense alterar.

Montcada i Reixac · Rendibilitat

Comprar per llogar a Montcada i Reixac renta un 4,3 % brut

184.800 € de compra davant de 7.956 € de renda a l'any.

4,3 %

Un pis de 80 m² a Montcada i Reixac es tasa en 184.800 € i el seu lloguer mitjà és de 663 € al mes: 7.956 € a l'any. La rendibilitat bruta surt del 4,3 %.

Bruta vol dir abans de tot: IBI, comunitat, assegurança, derrames, l'IRPF dels ingressos i els mesos en què el pis és buit. La neta queda força per sota.

És l'onzena més alta dels dotze municipis de la zona. Convé desconfiar de la drecera d'anar sempre a la més rendible: la rendibilitat alta sol venir amb preus baixos, i els preus baixos amb menys demanda de lloguer i més rotació.

El número serveix per comparar municipis entre si, no per decidir una compra. Un pis concret pot rendir força més o força menys que la mitjana de la seva ciutat.

Font: Ministerio de Vivienda y Agenda Urbana i INCASÒL, Primer trimestre de 2026. Xifres d’habitatge usat, sense alterar.

El mercat, municipi a municipi

MunicipiPis 80 m²LloguerRenda
Sant Cugat402.900 €1.476 €4,4 %
Barcelona374.000 €1.137 €3,6 %
Cerdanyola233.500 €906 €4,7 %
Barberà206.800 €857 €5,0 %
Granollers202.100 €826 €4,9 %
Ripollet198.400 €751 €4,5 %
Santa Perpètua de Mogoda198.000 €745 €4,5 %
Mollet196.200 €721 €4,4 %
Rubí196.100 €816 €5,0 %
Sabadell193.700 €869 €5,4 %
Montcada i Reixac184.800 €663 €4,3 %
Terrassa183.200 €765 €5,0 %

Valor tasat d’habitatge usat (Ministeri d’Habitatge) i renda mitjana dels contractes amb fiança dipositada (INCASÒL). La rendibilitat bruta és la renda anual sobre el preu de compra, abans d’IBI, comunitat, assegurança, impostos i mesos buits.

Veure edicions anteriors