El Diario de la Vivienda

Jaume Collboni ha reiterat que Barcelona manté l’objectiu d’eliminar tots els pisos turístics de la ciutat a partir del 2028. L’alcalde va defensar que la crisi d’habitatge obliga a canviar les regles actuals i a prioritzar l’ús residencial davant l’allotjament turístic.

Els pisos turístics funcionen amb llicències i estan sotmesos a regulació municipal i autonòmica. En ciutats amb molta pressió turística, aquests habitatges han estat objecte de restriccions perquè competeixen per espai amb el lloguer residencial i poden afectar l’oferta disponible en determinats barris.

Per als propietaris amb habitatge turístic, l’anunci manté un horitzó d’incertesa reguladora i obliga a seguir de prop els canvis normatius. Per als llogaters i veïns, una reducció d’aquests usos podria augmentar l’habitatge disponible per a residència habitual, tot i que l’efecte real dependrà de com s’apliqui la mesura i del comportament del mercat.

El baròmetre monogràfic del CIS mostra que l’habitatge preocupa molt o bastant el 86% de la ciutadania i que una àmplia majoria avala intervenir el mercat tant com calgui. També recull suport a congelar lloguers, limitar pisos turístics i apujar impostos a grans tenidors. Entre les dificultats detectades, un 7,5% comparteix pis amb persones que no són familiars, un 13% dels qui comparteixen habitatge dorm en una habitació amb algú que no és la seva parella i dos de cada deu s’han mudat perquè no podien pagar l’habitatge.

El CIS és l’organisme públic que fa enquestes d’opinió a Espanya. Els seus baròmetres mesuren percepcions socials i preferències polítiques, però no aproven normes ni tenen efectes jurídics directes. La intervenció del mercat de l’habitatge pot incloure límits de rendes, regulació d’usos turístics, fiscalitat o ampliació d’habitatge protegit.

Per a propietaris i llogaters, el resultat indica que l’habitatge continua al centre del debat públic. No canvia contractes ni impostos per si sol, però pot influir en l’agenda política.

San Francisco viu un nou augment de la pressió sobre el lloguer vinculat al creixement del sector de la intel·ligència artificial. Segons la junta municipal de lloguers, els avisos de desnonament han pujat un 44%, mentre les organitzacions de defensa dels llogaters atenen més consultes per desallotjaments o possibles abusos de propietaris.

La ciutat arrossega des de fa anys una forta tensió immobiliària associada als cicles tecnològics, salaris alts i una oferta d’habitatge limitada. Els avisos de desnonament són un indicador de conflicte entre propietaris i llogaters, encara que no equivalen necessàriament a desallotjaments executats.

Per a propietaris i llogaters d’altres mercats urbans, el cas il·lustra com l’arribada ràpida d’ocupació molt ben pagada pot tensionar els lloguers. Els propietaris poden veure més demanda, però també més escrutini regulador; els llogaters, més competència i risc de pujades o desplaçament si l’oferta no creix.